L'Hospital de Sant Pau de Barcelona i l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid desenvolupen una nova eina de diagnòstic que avalua el risc de trombosi en pacients oncològics. Amb ella es podrà prevenir entre un 50 a un 70% de les trombosis aplicant tractaments preventius, i per tant, reduir les complicacions i millorar la qualitat de vida dels pacients. 
La revista British Journal of Cancer (BJC) ha publicat els resultats de l'estudi clínic multicèntric i prospectiu ONCOTHROMB (Multivariable clinical-genetic risk model for predicting venous thromboembolic events in patients with cancer) liderat pel Dr. José Manuel Soria, de l'IIB Sant Pau, i el Dr. Andrés Muñoz, de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, amb el suport de la Sección de Trombosis y Cáncer de la Sociedad Española de Oncología Médica i amb la col·laboració las companyies farmacèutiques Ferrer i Leo Pharma. 
Oncothromb és un estudi clínic prospectiu que ha analitzat la capacitat predictiva d'un test per identificar persones amb càncer que desenvoluparan un tromboembolisme venós durant els sis primers mesos després del diagnòstic de càncer. 
Aquesta nova eina de diagnòstic aplica un algoritme, a partir de l'anàlisi de quatre variants genètiques dels factors de la coagulació que es combina amb els factors de risc clínics (història familiar de tromboembolisme venós, tipus de tumor, estadi, i l'índex de massa corporal) de cada pacient amb un diagnòstic de càncer. És important destacar que aquest estudi és pioner al món en l'aplicació de la genètica en el mesurament del risc de trombosi en càncer. El resultat del test (algoritme) permet identificar els pacients amb un nivell de risc alt, moderat o baix. 
Segons el Dr. Andrés Muñóz, coinvestigador principal de l'estudi i coordinador de la Sección de Trombosis i Cáncer de la SEOM i oncòleg mèdic de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, "és summament important millorar les actuals eines diagnòstiques per identificar amb precisió els pacients amb alt risc trombòtic, i així poder administrar anticoagulants únicament a pacients amb una relació risc-benefici favorable. Esperem que els resultats del nostre projecte contribueixin a personalitzar la presa de decisions relatives a tromboprofilaxi, i en definitiva, a reduir les elevades taxes de morbimortalitat relacionades amb la trombosi en pacients oncològics". 
El Dr. José Manuel Soria responsable de la Unitat de Genòmica de les Malalties Complexes de l'IIB Sant Pau i coinvestigador principal de l'estudi destaca: "l'objectiu principal del nostre estudi és proporcionar als professionals de la salut eines eficients per al diagnòstic i la prevenció de la malaltia tromboembòlica en pacients amb càncer. El nostre enfocament és innovador ja que utilitzem una estratègia basada en la integració de dades clíniques i genètiques per desenvolupar una eina de Medicina Personalitzada". 
Un dels resultats més significatius de l'estudi és que els pacients amb càncer que pateixen un tromboembolisme venós (TEV) tenen major mortalitat, ja que en les dades d'aquest treball es va observar que entre els morts un 31% presentava trombosi enfront d'un 11% sense. Per tant, aquests pacients van tenir pitjor pronòstic i van patir una mortalitat superior.  
Aquestes dades són rellevants ja que, segons dades aportades per l'European Society of Medical Oncology (ESMO), la majoria d'oncòlegs subestimen la prevalença del TEV i el seu impacte negatiu en els seus pacients.  

Diagnòstic precoç i vigilància durant els 6 primers mesos  
L'estudi revela que el període de major risc de patir un TEV associat al càncer són els 6 mesos després del diagnòstic. Diversos estudis retrospectius de pacients amb càncer avançat o metastàtic van observar una incidència de TEV elevada que oscil·la entre 23-35% dels casos depenent del tipus de tumor. Per això, recomanen els investigadors que "l'ús d'aquesta nova eina de diagnòstic aconsegueix la seva màxima eficàcia quan hi ha la primera sospita en un examen de detecció precoç o bé, en el moment que es confirma la malaltia". Els investigadors assenyalen que des del punt de vista clínic, el TEV en un pacient amb càncer té un impacte molt negatiu sobre la supervivència i qualitat de vida. Per això, es recomana fer el test en un estadi inicial de la malaltia. 
Amb la nova eina que proporciona aquest estudi s'estima que es pot reduir entre un 50 i un 70% els casos de trombosi al poder aplicar tractaments preventius que evitaran la seva aparició i per tant s'aconseguirà millorar les complicacions i la qualitat de vida dels pacients. També cal assenyalar que aquesta complicació és més pròpia d'una sèrie de càncers: pulmó, pàncrees, estómac, ronyó, ovàric, colorectal i tumor cerebral. 

Dades d'interès sobre ETV en càncer 

• Fins al 20-35% dels pacients amb càncer avançat pot patir una trombosi durant la malaltia. 
• El càncer i el seu tractament s'incrementen fins a 7 vegades el risc de patir un tromboembolisme venós. 
• La trombosi és una de les principals causes de mort en pacients amb càncer després del propi tumor. 
• La cirurgia, la quimioteràpia, la radioteràpia, l'hospitalització i la immobilitat augmenten el risc de patir una trombosi associada al càncer.