Barcelona, 1963. La seva família se’n va anar a Mallorca quan ella tenia cinc anys. És la germana gran de quatre i li va tocar cuidar dels petits perquè els seus pares treballaven, i molt. El pare, fora de casa, i la mare, a la seva botiga. Als germans petits recorda que els havia de portar al col·legi, al metge o aquí i allà. Va fer l’EGB al col·legi Eugenio López i López, i el BUP i el COU a l’Institut Ramon Llull, ambdós centres a Palma.

Té molts bons records de la capital de Mallorca, perquè allà hi té la família, els seus amics d’infància i els “seus” carrers. S’hi escapa sempre que pot. Diu que va marxar d’allà prou a temps, als 18 anys, per fer amics de l’etapa de la seva carrera a Barcelona, on ara és casa seva, i mantenir els que ja tenia.

El primer curs de Medicina el va fer a Saragossa i després va demanar el canvi d’expedient a la Universitat de Barcelona. Va fer els darrers anys de carrera a la UD de Bellvitge i, un cop superat el MIR, va escollir l’especialitat de Cirurgia General i Digestiva i la va fer a Sant Pau. Acaba la residència l’any 1994 i es queda com adjunta del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital, vinculada a Urgències, els dos anys següents. El 1997 marxa uns mesos a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i després torna a Sant Pau per formar part de l’equip de direcció fent tots els papers de l’auca: suport a la gerència, sots direcció de l’àrea quirúrgica, àrea de projectes... De 2006 a 2008 torna a marxar de Sant Pau per dirigir l’Hospital maternoinfantil de la Vall d’Hebron. A mitjans de 2008 s’incorpora de nou a l’equip de direcció de l’Hospital.

El 23 de juliol d’enguany es nomenada directora gerent de Sant Pau pel Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Com vols encarar la gerència de l’Hospital de Sant Pau?

Els meus plans són desenvolupar les línies estratègiques que s’han treballat ja amb els darrers equips directius, sempre preservant l’estabilitat econòmicofinancera de la institució i l’estabilitat en les relacions laborals.

Entenent que tenim un entorn econòmic poc favorable per al creixement dels centres sanitaris que no sembla que hagi de millorar en un futur proper, i amb el coneixement que tinc de la casa i del seu talent, vull intentar engrescar als professionals de Sant Pau per a que siguin ells, mantenint les línies estratègiques de la institució, els que innovin i creïn valor a l’Hospital, de manera integrada i multidisciplinar.

Hem de fer compatible el terciarisme amb el territori, l’alta complexitat amb l’atenció a la cronicitat, etc., i alhora hem de ser capaços d’innovar, mantenint com a valor central el fet que som els millors en tracte al pacient.

D’altra banda, en un centre com Sant Pau és molt rellevant la recerca, i ser un hospital docent i formador d’especialistes, i també hem de saber fer aflorar en aquests vessants, com en el vessant assistencial, el talent dels nostres professionals. Crec que entre tots podem fer moltes coses.

Quin és el valor diferencial de Sant Pau?

El pacient ens percep com un hospital on els seus professionals els hi són propers. D’alguna manera hem aconseguit que la percepció que s’emporta el pacient de l’Hospital, més enllà de si l’han curat o no, o si s’ha esperat un mes o 15 dies, és que està molt ben tractat.

Aquest és un valor que els professionals de Sant Pau l’identifiquem com  a propi de la casa. Hem d’aconseguir que també se n’adonin de que això no només serveix per a que el pacient se’n vagi content o amb sensació de bon tracte, si no que serveix també per fer les coses millor.

De quina manera Sant Pau s’ha de relacionar amb l’entorn?

És molt important treballar en xarxa i tenir polítiques d’aliances, sobre tot amb aquells centres en els que la suma de les dues institucions o àrees donen com a resultat un guany mutu. Això, a més a més, és molt necessari perquè tenim una planificació sanitària definida pel CatSalut que intenta fer la seva feina de planificació i aconseguir que no tothom faci el mateix, que no hi hagi recursos excedents, que no ens barallem per ser els millors del món en la mateixa cosa quan potser n’hi ha d’altres que queden descobertes.

Sant Pau ha de ser un hospital que ha de tenir la confiança del CatSalut en el sentit que aquest organisme ha d’entendre que nosaltres estarem alineats en la política de les aliances o compartirem processos amb altres proveïdors. No voldria que Sant Pau fos un hospital que es caracteritzés per dir que aquest procediment només l’he de fer jo i només jo. Aquesta no serà la nostra política.

Ara, en aquest assumpte també hi juguen els altres centres, i nosaltres reclamarem per Sant Pau un tracte equitatiu i un posicionament just.

Quins són els teus punts forts alhora d’entomar la gerència de Sant Pau?

Crec que tinc un avantatge i un inconvenient alhora, la majoria dels professionals em coneixen i saben qui soc. Això té coses bones i coses no tan bones. Jo posaria en valor que ningú s’emportarà una sorpresa amb mi. No canviaré la meva manera de pensar o de ser, de desenvolupar una estratègia o de relacionar-me amb la gent pel fet que abans era la directora assistencial i ara, la gerent.

He intentat sempre treballar prop de la gent, amb la porta oberta. Això no canviarà. Si vingués de fora potser podria decidir com voldria que em veiessin. El que vull transmetre és que ara no canviaré i el que la gent sap de mi és que no dic mentides i dic el que penso. Com tothom, em puc equivocar i prendre decisions que potser a un li poden anar a favor i a un altre no tant. Habitualment intento poder explicar el perquè de les meves decisions. I m’agradaria poder tenir sempre un diàleg obert amb els professionals de Sant Pau.