El Dr. Israel Fernández, cap del Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), ha treballat fins ara com a investigador a la Mútua de Terrassa i al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Va realitzar el seu doctorat al VHIR i part de la seva formació postdoctoral va tenir lloc al Wellcome Trust Center for Human Genetics d’Oxford i també al Gertrude H. Sergievsky Center, de la Universitat de Columbia, a Nova Iork. Ara s’incorpora a IIB Sant Pau com a investigador Miquel Servet tipus II, i reconeix que investigar en un centre reconegut per l’Instituto Carlos III li obre les portes a treballs de recerca d’un espectre més ampli.

Des de fa més de 15 anys el Dr. Israel Fernádez col·labora amb el Grup de recerca de les malalties cerebrovasculars liderat pel Dr. Joan Martí Fàbregas, de l’IIB Sant Pau. Amb la incorporació d’aquest nou grup es potenciarà la recerca en genètica de les malalties neurològiques i neurodegeneratives.

El Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular també participa en diversos consorcis internacionals. Ara mateix, col·labora activament en quatre d’aquests organismes que tenen la seva investigació centrada en la genètica de l’ictus i/o en malalties associades. El grup de recerca també coordina un consorci estatal sobre el mateix tema que engloba el treball d’uns 15 hospitals i centres de recerca de l’Estat.

Les línies d’investigació del Grup 
Aquest grup de recerca, té diferents línies d’investigació, com l’anàlisi dels factors de risc genètic associats a l’ictus o la definició dels factors genètics que poden estar relacionats amb l’evolució dels pacients després d’haver-lo patit.

En aquest últim cas, el grup focalitza la seva investigació en l’evolució neurològica i també en la discapacitat a llarg termini que poden patir els pacients després d’un ictus, amb la idea de trobar noves dianes terapèutiques i nous fàrmacs per intentar millorar la seva evolució.

Actualment no existeix cap fàrmac neuroprotector que es pugui utilitzar després d’haver patit un ictus per millorar l’evolució neurològica del pacient o al menys protegir les funcions neurològiques que es deterioraran perquè no arriba sang ni nutrients a una part del cervell. Alguns tipus de fàrmacs detenen el deteriorament desprès d’un ictus i d’altres s’utilitzen en una fase aguda per intentar eliminar el coàgul. També n’existeixen per prevenir l’aparició d’ictus posteriors a pacients que ja n’han sofert un, cosa que és molt freqüent.

Fins ara les estratègies que s’han utilitzat per aconseguir aquest tipus de fàrmacs no han funcionat. Aquest grup de recerca està utilitzant eines genètiques i epigenètiques que analitzen tot el genoma en un gran número de pacients per intentar trobar noves dianes que condueixin a fàrmacs realment efectius.

El grup de recerca també té en marxa diversos projectes en la vessant farmacogenètica, és a dir sobre fàrmacs que s’utilitzen per prevenir l’ictus o per millorar la resposta dels pacients després de patir-lo. Aquests fàrmacs fibrinolítics trenquen el coàgul de sang que tapona les artèries cerebrals. Hi ha pacients molt similars entre ells amb una evolució molt diferent. Uns evolucionen favorablement i d’altres poden patir hemorràgies cerebrals, a vegades molt greus. L’equip està investigant si hi ha factors de risc genètic associats a l’evolució d’aquests pacients després de l’administració d’aquests fàrmacs i d’altra banda s’investiga sobre els factors genètics que predisposen a una resposta als fàrmacs que serveixi per prevenir l’aparició d’altres ictus en el mateix pacient.