Notícies de l’Hospital de Sant Pau
Sant Pau estudia durant 24 anys els virus respiratoris a l’àrea de Barcelona, un dels treballs més extensos publicats en aquest àmbit
El Servei de Microbiologia de Sant Pau i el Grup de Recerca en Patologia Infecciosa i Microbiologia Clínica de l’IIB Sant Pau ha publicat un estudi que analitza la freqüència i distribució dels virus respiratoris en l’àrea de Barcelona durant 24 anys, inclosos els primers mesos de la pandèmia. La principal conclusió és que “quan un malalt ingressa amb un quadre d’infecció respiratòria aguda, cal fer un cribratge de tots els virus respiratoris per identificar quin té, perquè d’això depenen les decisions clíniques i la prevenció de infeccions nosocomials, és a dir, que altres pacients de l’Hospital també s’infectin”, segons la Dra. Núria Rabella, consultora sènior del Servei de Microbiologia, responsable de l’Àrea de Virologia de l’Hospital de Sant Pau i investigadora de l’IIB Sant Pau.
Els virus respiratoris es transmeten per aerosols i a partir de les superfícies contaminades i tenen un ampli ventall de manifestacions clíniques, des de refredats fins a infeccions greus del tracte respiratori inferior. La infecció per un mateix virus pot donar diferents símptomes i, a la vegada, diferents virus poden donar els mateixos símptomes per tant el diagnòstic microbiològic és cabdal per determinar l’agent causant de la infecció.
L’Hospital de Sant Pau va ser pioner a Catalunya en l’estudi de tots els virus respiratoris, quan l’any 1979 el Servei de Microbiologia va crear l’àrea de virologia clínica. La rellevància d’aquest estudi radica en tres punts clau. El primer, l’ús de mètodes gold estàndard, és a dir, que totes les mostres estan processades amb tècniques de referència. Segons explica la Dra. Laura García-Arroyo, primera signant de l’article, “partim d’una manera de treballar homogènia, on les principals tècniques emprades són el cultiu cel·lular i la detecció d’antigen per immunofluorescència complementades quan era necessari per tècniques de biologia molecular com la PCR”. El segon, el gran volum de mostres: “més de 60.000, de les quals unes 21.000 són positives, el 35,9%”. I el tercer, “la llarga durada de l’estudi: 24 anys; aportant una visió global de la prevalença dels virus respiratoris en la nostra àrea d’influència”.
Els més vulnerables: nens menors de 3 anys, gent gran i pacients immunodeprimits
En l’àrea mediterrània de Barcelona els virus respiratoris tenen una major prevalença durant els mesos freds. El virus respiratori sincicial és més freqüent des del novembre al gener, el virus gripal A del desembre al març, amb un pic al gener, el virus gripal B del gener al maig, i el metapneumovirus de febrer a maig.
Les infeccions per virus respiratoris es van detectar en pacients de totes les edats, sobretot en nens menors de 3 anys, essent més freqüent el virus respiratori sincicial, mentre que el de la grip va ser-ho en adults. Segons la Dra. Rabella, “el virus respiratori sincicial és dels primers que infecten els nens i té una manifestació clínica més greu, especialment en els més petits de sis mesos, perquè tenen els bronquíols molt estrets. Amb la infecció es produeix una inflamació i s’activa la producció de moc com a mecanisme de defensa, de manera que el bronquíol s’obstrueix i el nen té dificultats per respirar. De fet, en aquests nens la bronquiolitis pot ser més greu que la pneumònia”.
En persones grans aquesta infecció pel virus respiratori sincicial també pot ser greu, ja que en les edats avançades es produeix un envelliment del sistema immunitari. I també en pacients immunodeprimits. Per franges d’edat, també s’ha vist un pic en la freqüència de la infecció per aquest virus en les dones d’entre 30 i 40 anys, “bàsicament perquè són les mares qui es queden a casa cuidant del nen malalt i també agafen la infecció”.
L’any 2020 l’anàlisi es va dividir en 2 parts: abans i després de la declaració de l’OMS de la pandèmia el març del 2020. En el primer període, es van analitzar 2.903 mostres per veure la presència de virus respiratoris diferents de la COVID-19 i 832 d’elles (28,6%) van ser positives. En el segon període, es van analitzar 905 mostres i 30 (3,3%) van resultar positives. Aquesta disminució de la circulació dels virus respiratoris segurament va ser deguda a que la pandèmia de SARS-CoV-2 i les mesures per contenir-la varen també ser efectives en la reducció de la transmissió dels altres virus respiratoris.
Referència estudi: García-Arroyo et al. Prevalence and seasonality of viral respiratory infections in a temperate climate region: A 24-year study (1997-2020). Influenza Other Respiratory Viruses. 2022; 1-11