Una investigació dels Grups de recerca de la Unitat de Malalties Neuromusculars (Alonso-Pérez i Díaz-Manera) i de Malalties Genètiques (Gallano i González-Quereda ), de l’Institut de Recerca de Sant Pau- IIB Sant Pau, ha estat recentment publicada a la revista Brain. Els resultats de l’estudi, en el que han participat 33 hospitals de 13 països europeus i recull dades clíniques i genètiques de 439 pacients amb distròfia muscular, ajudaran a dissenyar nous assajos clínics d’una manera més racional, alhora que  indiquen que aquelles teràpies que indueixin una expressió de proteïna per sobre del 30% poden produir un canvi significatiu a la història natural de la malaltia.

La principal troballa d’aquest estudi és que un inici infantil, abans dels 10 anys de vida, així com l’expressió de proteïna residual inferior al 30% s’associa amb una pèrdua de deambulació abans dels 18 anys de vida. En canvi, un inici tardà de la malaltia i una expressió residual de proteïna superior al 30% s’associa a un fenotip més benigne amb una evolució més lenta i amb major temps de conservació de la deambulació. Aquestes dades ajudaran a dissenyar nous assajos clínics d’una manera més racional i indiquen que aquelles teràpies que indueixin una expressió de proteïna per sobre del 30% poden produir un canvi significatiu a la història natural de la malaltia.

La distròfia muscular per dèficit de sarcoglicà és una malaltia rara produïda per mutacions en quatre gens que codifiquen les proteïnes alfa, beta, delta o gamma-sarcoglicà. Aquestes proteïnes es localitzen a la membrana de les fibres musculars  on formen part d’un gran complex de proteïnes responsables de mantenir la integritat de les fibres amb cada contracció muscular. La majoria dels pacients desenvolupen una debilitat muscular durant la infància que evoluciona ràpidament i que pot dur al pacient a perdre la deambulació durant l’adolescència. No obstant, existeixen casos descrits amb un fenotip de la malaltia més benigne d’inici en l’edat adulta. No es coneixen amb exactitud si existeixen correlacions fenotip-genotip.

New genotype-phenotype correlations in a large European cohort of patients with sarcoglycanopathy.

Alonso-Pérez J, González-Quereda L, Bello L, Guglieri M, Straub V, Gallano P, Semplicini C, Pegoraro E, Zangaro V, Nascimento A, Ortez C, Comi GP, Dam LT, De Visser M, van der Kooi AJ, Garrido C, Santos M, Schara U, Gangfuß A, Løkken N, Storgaard JH, Vissing J, Schoser B, Dekomien G, Udd B, Palmio J, D'Amico A, Politano L, Nigro V, Bruno C, Panicucci C, Sarkozy A, Abdel-Mannan O, Alonso-Jimenez A, Claeys KG, Gomez-Andrés D, Munell F, Costa-Comellas L, Haberlová J, Rohlenová M, Elke V, De Bleecker JL, Dominguez-González C, Tasca G, Weiss C, Deconinck N, Fernández-Torrón R, López de Munain A, Camacho-Salas A, Melegh B, Hadzsiev K, Leonardis L, Koritnik B, Garibaldi M, de Leon-Hernández JC, Malfatti E, Fraga-Bau A, Richard I, Illa I, Díaz-Manera J.

Brain. 2020 Sep 1;143(9):2696-2708. doi: 10.1093/brain/awaa228.