Aquest matí al vestíbul de l’Hospital de Sant Pau hi haurà taules informatives per commemorar el Dia Mundial de l’Obesitat, que se celebra cada 4 de març i que té com a objectiu reconèixer les arrels d’aquesta malaltia, augmentar el seu coneixement, lluitar contra l’estigma de les persones que la pateixen i impulsar accions de prevenció i tractament. Segons el Dr. Antonio Pérez, director d’Unitat en el Servei d’Endocrinologia i consultor sènior de Sant Pau, “l’obesitat és una malaltia crònica, complexa, progressiva i per a tota la vida, i cal reconèixer-la com a tal. I, per tant, el tractament també ha de ser crònic i progressiu, amb un canvi d’hàbits de conducta com a element clau i amb un abordatge individualitzat per a cada persona”. Avui, entre el 30% i el 40% de les primeres visites en el Servei d’Endocrinologia de Sant Pau són per obesitat.  

A l’Estat espanyol es calcula que l’obesitat afecta el 21,6% de la població entre els 25 i els 64 anys. A Catalunya, aquesta xifra se situa en el 15% en la població entre els 18 i els 74 anys, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya 2021. Tot i això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que el sobrepès i l’obesitat, majoritàriament, es poden prevenir. 

El Dr. Antonio Pérez afirma que qualsevol tractament per a l’obesitat és de per vida. I que aquest tractament ha d’estar basat en tres eixos: la reducció del nombre de calories, l’exercici físic i, sobretot, el canvi de conducta. “Reduir la ingesta de quilocalories és cabdal, amb estratègies a mida per a cada persona”. Pel que fa a l’exercici físic, “no hem de pensar-hi com a element per perdre pes, sinó com a element per mantenir la pèrdua de pes aconseguida amb l’alimentació hipocalòrica. Per posar un exemple, per perdre un quilo de pes cal perdre al voltant de 7.000 quilocalories, i això és molt més fàcil d’aconseguir amb la reducció calòrica que amb la realització d’exercici físic”. I el canvi de conducta “és el més important dels tres. És el mateix procés que la deshabituació de l’alcohol, les drogues i el tabac, i és a llarg termini, de mitja calen dos-tres anys en fer aquest canvi”. 

Si es fan bé les coses, reduint les calories, fent exercici i canviant els hàbits de conducta, és possible perdre el 10% del pes, “amb uns beneficis per a la salut que cap tipus de medicació aporta”. Amb la cirurgia bariàtrica, indicada en els casos més greus d’obesitat, s’aconsegueixen reduccions de pes superiors al 20%. “A Sant Pau hem passat de fer-ne una cinquantena l’any a fer-ne unes cent, però aquí també és clau canviar els hàbits, perquè si no el pacient pot acabar recuperant tot el pes perdut gràcies a aquesta intervenció”. El Dr. Pérez també comenta que “avui no tenim gaires opcions de tractament farmacològic per a l’obesitat, i les que hi ha no estan finançades. És important avançar en aquest sentit, perquè aquests fàrmacs podrien ajudar-nos a perdre entre el 15 i el 20% del pes en aquests pacients”.

Tot això amb un abordatge multidisciplinari, bàsicament per les complicacions que habitualment venen associades a l’obesitat: des de les malalties cardiovasculars fins a la infertilitat en les dones, la patologia hepàtica metabòlica o esteatosi, les apnees del son o la diabetis, que cada cop apareixen en pacients obesos més joves. En aquest sentit, el Dr. Pérez comenta que “si l’obesitat no existís, el 70%-80% dels pacients amb diabetis tampoc existirien”.

També cal destacar l’estigma de les persones amb obesitat. “Aquesta malaltia interfereix en tots els àmbits de la vida: personal, social, laboral, professional... i té una major associació amb patologies de l’espectre psiquiàtric, com ansietat, depressió...”

Cal facilitar un ambient menys obesogènic

Els estils de vida i els hàbits d’ingesta, l’alimentació i la pràctica d’activitat física estan sovint condicionats per factors de l’entorn els quals poden propiciar el desenvolupament de l’obesitat en persones genèticament predisposades. Aquests factors de l’entorn o ambientals, també anomenats “determinats socials de la salut”, conformen el denominat "ambient obesogènic".

A més, s’ha demostrat que l’obesitat infantil sol persistir durant l’edat adulta. “L’obesitat cada cop debuta a edats més precoces i el 80% dels nens obesos continuaran sent-ho en l’edat adulta”. Per tot això, “cal fer una prevenció a tots els nivells: a casa, a l’escola, a la feina... cal un canvi de cultura a llarg termini i amb la implicació de les autoritats i campanyes institucionals”.

Entre les causes de l’obesitat cal destacar:

• La biologia humana – el metabolisme del cos humà està fet per estalviar energia i actualment tenim una situació d’abundància i de sedentarisme que afavoreixen l’excés de pes i també la dificultat per a la seva pèrdua. 
• L’alimentació – ara les racions són més grans i els aliments tenen una major densitat calòrica i estan molt més processats. 
• La manca d’exercici físic – hi ha molt més sedentarisme i ara, per exemple, els nens no surten a jugar al carrer com abans i passen moltes hores amb dispositius electrònics. 
• Certes etapes de la vida – l’embaràs, les malalties i alguns medicaments poden influir en l’augment de pes. 
• La salut mental – els símptomes d’alguns trastorns de salut mental i els seus medicaments associats poden provocar un increment de pes.