Si el sistema sanitari fos un país, seria el cinquè més contaminant del món en termes d’escalfament global. A més, entre un 25% i un 50% de la petjada de carboni que produeix correspon als medicaments, sent els inhaladors pressuritzats un dels que major impacte tenen en el medi ambient. Amb l’objectiu de conscienciar els pacients de la importància de reciclar-los correctament al Punt SIGRE de les oficines de farmàcia, l’Hospital de Sant Pau i l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han posat en marxa el projecte multicèntric GIMAFH, on participen 42 altres hospitals d’arreu d’Espanya amb el suport de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH). De fet, si el reciclatge dels inhaladors es fes correctament, els experts calculen que podrien evitar-se més de 100.000 tones anuals d’emissions de CO₂ a l’atmosfera.

Els inhaladors, dels que cada any se’n comercialitzen 15 milions d’unitats a l’Estat espanyol, són un dels dispositius sanitaris que més contaminen, sobre tot perquè contenen uns gasos anomenats hidrofluoroalcans que tenen una potència entre 1.300 i 3.500 vegades superior al CO₂ i que contribueixen a l’efecte hivernacle: l’ús de cada inhalador equival a 300 quilòmetres d’emissions de CO₂ d’un cotxe. A més, també tenen altres components, com plàstic, metall, cartó i paper que també cal reciclar correctament al punt SIGRE, on des d’allà s’enviaran a la planta de tractament d’envasos i residus de medicaments, es classificaran i rebran el tractament més adequat en cada cas.

“Molts cops, principalment per desconeixement, els inhaladors es llencen directament a la brossa o al contenidor groc, però els seus components requereixen un tractament específic per evitar el dany al medi ambient”, explica en Noé Garin, investigador del grup de recerca en Farmàcia de l’IR Sant Pau i adjunt del Servei de Farmàcia de l’Hospital de Sant Pau. Malgrat el gran impacte que tenen els inhaladors, “són medicaments broncodilatadors imprescindibles per tractar malalties respiratòries com l’asma o la MPOC i no podem deixar d’administrar-los als pacients. Davant d’aquesta situació, ens vam plantejar què podíem fer com a professionals sanitaris i com a Hospital, i precisament aquest ha estat el punt de partida del projecte GIMAFH”.

Un projecte en dues fases: la primera de recerca i la segona educativa

El projecte GIMAFH, liderat per Sant Pau, es duu a terme amb la participació de 42 hospitals de tota Espanya i amb el suport de la SEFH. El seu primer objectiu és “saber quin és el grau de conscienciació dels pacients que van a l’hospital a recollir la seva medicació sobre l’impacte mediambiental dels inhaladors pressuritzats i també saber quin maneig fan d’aquests residus un cop el tractament ha acabat, ha caducat o si el seu metge li ha modificat la prescripció i ja no l’utilitzarà. Això ho fem amb una breu enquesta que, a més, ens permetrà saber si hi ha determinats factors personals que influeixen en aquesta major o menor conscienciació: edat, sexe, estat de salut…”.

En aquesta fase també es facilita al pacient una infografia explicativa de les diferents parts i components de l’inhalador, amb dades que exemplifiquen el seu impacte al medi ambient, “com per exemple que si el seu inhalador fos un cotxe emetria 30 kg de CO₂, equivalents a 300 km d’emissions del cotxe”, i la informació que cal dur-los sempre al punt SIGRE de la seva oficina de farmàcia per reciclar-los i minimitzar el seu impacte en el medi ambient. “Es tracta d’apoderar els pacients en aquest sentit”, afirma en Noé Garin.

En una segona fase del projecte GIMAFH, que es duu a terme tres mesos després de la primera, es torna a contactar amb els pacients per saber si la informació facilitada inicialment s’ha traduït en una millor conscienciació sobre el medi ambient i també sobre el maneig i reciclatge dels inhaladors. Aquestes dades estaran disponibles cap a finals d’any.

Tot i que la primera fase del projecte GIMAFH s’ha dut a terme en uns 400 pacients amb asma, “la idea és fer-lo extensiu a altres malalties respiratòries on també es prescriuen inhaladors pressuritzats, com per exemple la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i també a pacients no només adults sinó també a infants…”, explica en Noé Garin.

Un altre objectiu de futur és que la infografia informativa “estigui disponible per a tots els hospitals d’Espanya -tant per als qui han participat en el projecte com per a la resta- per a Atenció Primària i per a diversos perfils de professionals: metges, infermeria, farmacèutics… perquè entre tots podem dur a terme un maneig i reciclatge correcte d’aquests residus”.

Un altre pas, ja més endavant i relacionant amb aquests objectius de reduir l’impacte mediambiental dels inhaladors, seria treballar en un “projecte de ‘prescripció verda’ d’aquests dispositius, és a dir, veure si és possible optar per un altre tipus d’inhaladors que no siguin els pressuritzats en funció de les necessitats i característiques de cada pacient”, conclou Noé Garin.