Una addicció és una malaltia crònica adquirida i recidivant, on la persona decideix consumir, però mai decideix ser addicta. I tothom està exposat a patir una addició. Cal trencar l’estigma encara existent per afavorir menys resistències a buscar ajuda, un major accés als recursos i, en definitiva, reduir el nombre d’addiccions. I el suport de la família és clau en el procés de desintoxicació i de prevenció. Són les principals conclusions del Sant Pau Talks “Demà ho deixo. L’estigma de les addicions i l’impacte en les famílies”. La Unitat d’Addiccions de Sant Pau va ser la primera creada a Espanya i avui compta amb 3 dispositius: el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS), en règim ambulatori; l’Hospital de Dia, en condicions d’hospitalització parcial; i la Unitat Hospitalària de Desintoxicació, en règim d’hospitalització total i que és la més gran de Catalunya.

“Demà ho deixo. L’estigma de les addicions i l’impacte en les famílies” forma part d’un cicle de conferències que l’Hospital de Sant Pau organitza com a fòrum de difusió i debat obert a la ciutadania sobre malalties i temes de salut clau amb experts de renom i l’experiència i visió dels pacients i les seves famílies amb un enfocament dinàmic i interactiu, dins l’eix estratègic #MésComunitat. En aquesta tercera conferència, hem comptat amb el xef Raül Balam i l’actor Roger Pera i els seus respectius familiars: la també xef Carme Ruscalleda i l’actor Joan Pera, acompanyats pel Dr. Sergi Abad, director de la Unitat de Conductes Addictives de Sant Pau.

Una malaltia adquirida: la persona no ho busca, s’hi troba

Tant el Dr. Abad com el Dr. Narcís Cardoner, director del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, diuen que les addiccions són una malaltia crònica adquirida recidivant i molt complexa. “Hi intervenen diversos i diferents factors: biològics, com edat o el gènere; psicològics, com haver patit un trauma a la infantesa, per exemple; socials, econòmics... l’única condició necessària és entrar en contacte amb la substància o la conducta addictiva”, segons el Dr. Abad. El Dr. Cardoner explica que hi ha dos grans tipus d’addiccions: “A substàncies legals (com alcohol, tabac, fàrmacs de prescripció...) o il·legals (heroïna, cocaïna, opioides, drogues de disseny...). I addiccions conductuals o comportamentals relacionades amb el joc, pantalles, sexe o menjar, entre altres”.

Tots dos coincideixen que “ningú vol tenir una addicció, sobre tot si tenim present el malestar i el patiment i els riscos i les conseqüències que implica per a la persona i el seu entorn. Això és importat a l’hora d’aproximar-nos a les addiccions i a les persones que les pateixen i trencar l’estigma. Decideixen consumir, però no tenir una addicció”. En Roger Pera diu que “el més difícil és parlar-ne. La part més difícil és solucionar per què et drogues. Tots els addictes tenim baixa autoestima, poca tolerància a la frustració i necessitat de satisfacció immediata”. 

Reduir l’estigma es tradueix en un major accés als recursos, menys resistències a buscar ajuda i, per tant, menys addiccions. Segons l’informe de l’Observatori Català de Drogues i Addiccions Comportamentals 2023, 15.734 persones van iniciar tractaments per addiccions, i aquest rècord de demanda no es deu a que n’hi hagi més, sinó a l’augment de l’accessibilitat dels serveis de desintoxicació i també a un esforç més gran per detectar i tractar les persones amb addiccions.   

“Es creu que les addiccions provoquen canvis en el funcionament i l’estructura cerebral que provoquen alhora un seguit de manifestacions a nivell psicològic, emocional, cognitiu i comportamental, que serien les addiccions en sí”, segons el Dr. Cardoner. En Raül Balam explica que “la meva droga estrella era la cocaïna, però soc addicte a allò que no he provat i que encara no s’ha inventat. Soc addicte a totes les substàncies psicoactives. Tinc la malaltia adormida perquè li cuido el son”. Segons en Roger Pera “es tracta d’aplicar el procés de consum abús i addicció cap a coses sanes”. El Dr. Abad afirma que “és un trastorn recidivant, sempre hi ha un risc de tornar-hi, la tendència no s’esborra, però la podem treballar. I tothom està exposat a patir una addicció”.  

Un valor molt important: ser capaç de demanar ajuda

Tant en Roger Pera com en Raül Balam han escrit un llibre explicant la seva experiència amb les seves respectives addiccions: “Èxit” i “Enganxat”, respectivament. Tots dos coincideixen en assenyalar que sempre hi ha un dia D. En el cas d’en Raül Balam, va ser el 5 de març de 2013. “Vaig agafar una depressió i em vaig tancar a casa, vas fent i no creus que tinguis una malaltia, una addicció. Fins un dia que es va reunir la família i vam anar a la consulta del metge i la meva mare li va dir que el nen prenia drogues”. També diu que “els primers camells van ser els meus pares, els primers que em van donar alcohol, una substància legal i present a quasi totes les llars”. Per al Roger Pera va ser el 25 de gener de 2014, quan no es va presentar a la funció del teatre. “Aquell dia la cocaïna va passar per sobre del meu amor pel teatre. El meu èxit era la cocaïna”.

Sant Pau Talks també ha abordat l’impacte de les addiccions en les famílies. Segons la Carme Ruscalleda, mare del Raül, “jo pensava que era una feblesa i que en una setmana ja estaria solucionat, em va costar veure que era una malaltia”. En Joan Pera sí que va demanar en Roger què podia fer per arreglar-ho. “Pare em sembla que tinc un problema, em va dir, i vaig pensar que tindria un net. Però em va dir que era addicte i que ho tenia controlat. Primer penses que és falta de voluntat, a culpar-te, i arriba un punt que només pots estimar i no jutjar”.   

“Cal posar molt en valor quan una persona addicta és capaç de fer aquest pas i demanar ajuda a la família i l’àmbit sanitari. Ella és el principal agent del canvi, però és cabdal tenir la família al costat en l’evolució i el pronòstic de la malaltia”, afirma el Dr. Abad. Un cop la persona ja ha fet el pas, l’objectiu és oferir-li una atenció global tenint en compte les seves circumstàncies i característiques, “incloent intervencions psicoterapèutiques individuals i grupals, teràpia conductual o tractaments farmacològics que permeten la deshabituació i desintoxicació. El tractament sempre va molt lligat a com està la persona amb la seva addicció. Tot amb un equip professional expert integrat per metges, infermeria, psicòlegs, treballadors socials,...”.

La Unitat d’Addiccions de l’Hospital de Sant Pau, que va ser la primera creada a Espanya, compta actualment amb 3 dispositius que optimitzen aquesta atenció integral al pacient i que l’adapten totalment a les seves necessitats: el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS), en règim ambulatori; l’Hospital de Dia, en condicions d’hospitalització parcial; i la Unitat Hospitalària de Desintoxicació, en règim d’hospitalització total i que és la més gran de Catalunya. També cal tenir en compte, segons els experts, que totes les persones que han patit una addicció estan en risc de poder recaure i per això és fonamental mantenir un suport i els ajuts necessaris, per reduir-lo.

Els nous contextos i les noves maneres de consumir: els reptes  

El repte actual i, sobre tot, de futur “no ve tant per l’aparició de nous tipus de substàncies -tot i que tampoc no podem descartar-ho-, sinó més per la incorporació de noves maneres de consumir, en contexts diferents, i de nous tipus de conductes addictives que encara no estan tipificades com a tals”, segons el Dr. Abad. Altres reptes clau són també la recerca i el desenvolupament de nous tractaments per a les addiccions. A banda de seguir conscienciant la societat del risc i de la toxicitat de substàncies legals (com ara el tabac i l’alcohol, i també fàrmacs de prescripció) i il·legals. “L’alcohol és la substància que més consultes genera en l’àmbit de les addiccions, i ara també s’estan minimitzant força els riscos que implica el cànnabis. Cal tenir present que una substància pot ser addictiva i també tòxica, que són dues coses diferents”, assenyala el Dr. Abad.