Avui, 12 de setembre, és el Dia internacional d’acció contra la migranya, un tipus de mal de cap que es caracteritza per episodis repetits de gran intensitat que poden impedir a la persona afectada desenvolupar les seves activitats i que solen durar hores o, fins i tot, diversos dies. És una malaltia que afecta 5 milions de persones de tot l’Estat, que és tres vegades més comuna en dones que en homes i que, generalment, s'inicia abans dels trenta anys i no més tard dels cinquanta.
Sant Pau compta des de 1979 amb una Unitat de Cefalees i Neuràlgies, la segona de l’Estat, dirigida actualment pel Dr. Robert Belvís, amb un equip format per quatre professionals que visita més de 10.000 pacients l’any.
Què és la migranya
La migranya és més que un simple mal de cap, és una malaltia, un dolor incapacitant, un atac que altera la vida de qui la pateix, en l’àmbit personal, laboral i, en conseqüència, també en l’emocional.
En la migranya participen mecanismes genètics, circulatoris, inflamatoris i elèctrics, és una malaltia coral on resulta freqüent que hi hagi antecedents familiars.
Què la desencadena la migranya
Poden provocar-la diversos estímuls. Els factors precipitants més freqüents són:
- Canvis d’estrès.
- Trastorns hormonals.
- Trastorns del son.
- Alteracions en els horaris dels menjars.
- Factors alimentaris.
- Factors ambientals (les olors a algunes substàncies químiques com perfums, gasolina, tabac o productes de neteja), claredat excessiva o el sol, i el soroll.
- Exercici físic extenuant.
- Excés de pes.
- Alguns medicaments.
Cada pacient té uns factors que precipiten l’aparició de la migranya, tot i que alguns són molt comuns.
Quants tipus de migranya hi ha
El dolor que es pateix és típicament unilateral (fa mal la meitat del cap), de caràcter pulsatiu (com un batec), i pot anar acompanyat de nàusees, vòmits i intolerància a la llum i al soroll.
Es distingeixen dues varietats de migranya: amb aura (25%/30% la tenen prèvia al dolor) i sense aura.
L'aura és un conjunt de símptomes neurològics, generalment visuals (llums rutilants o visió borrosa), que solen precedir el mal de cap i duren entre quinze i trenta minuts.
Altres manifestacions són els trastorns de la sensibilitat i dificultats en l'expressió del llenguatge.
Diagnòstic i simptomatologia
En l'avaluació d'una persona afectada amb migranya el més important és la història clínica, és a dir, el relat dels símptomes per part del pacient. S’ha de fer una exploració física i neurològica detallada, demanar-li un TAC o una ressonància. Depenent dels resultats, s'ha de valorar la necessitat de fer altres exploracions complementàries per descartar que no sigui un mal de cap simptomàtic que amagui un altre tipus de procés.
Els símptomes més comuns són:
• Cefalea hemicrània, dolor només en un costat o en tots dos, sempre moderat o greu, que t’incapacita.
• Dolor pulsatiu, bategant o intents que empitjora amb l’activitat física moderada.
• Nàusees i/o vòmits.
• Fotofòbia (rebutjar la llum) o molèsties causades per la llum, els sorolls o les olors.
• Mareig lleu.
Què fer davant d’un atac de migranya
Hi ha una sèrie de mesures generals que ajuden a mitigar l’atac. S’ha d’iniciar en el primer estadi de la migranya, “fase de pròdroms” d’aura o en la de dolor.
• Durant l’atac es necessita estar sol, a les fosques i en silenci.
• Evita estímuls lumínics (pantalles), sorolls (ambientals) i olfactius (perfums, gasolina i altres substàncies químiques).
• És important que mantinguis una bona hidratació, sobretot si vomites.
• El fred local aplicat al front pot alleujar.
• No és convenient fer esport durant l’atac.
• Intenta relaxar-te i mantenir la ment ocupada amb alguna cosa que no t’estressi.
Tractaments actuals i a punt d’arribar
La migranya no té cura (encara que pot millorar o desaparèixer amb la menopausa), però un tractament adequat pot alleugerir-ne el dolor i prevenir-ne l'aparició. Pel que fa al tractament no farmacològic, és molt important que les persones afectades intentin identificar i evitar els desencadenants específics de la seva migranya.
Respecte al farmacològic, cal diferenciar dos grups de medicaments: simptomàtics, que s'utilitzen per alleugerir el dolor, i preventius, que intenten evitar-ne l'aparició.
“Si el pacient pateix més de quatre dies de migranya al mes s’ha de fer un tractament preventiu”, afirma el Dr. Robert Belvís, neuròleg i director de la Unitat de Migranyes i Cefalees de Sant Pau.
“El tractament de l’atac de la migranya no ha canviat des dels anys 90, es recepten antiinflamatòris en els casos moderats i, en els greus, uns medicaments anomenats triptans. En breu hi haurà, però, dues famílies més de tractaments per l’atac de migranya aprovats per l’Agència Europea de Medicaments, que els podrem receptar aviat, els gepants i els ditants, aquests fàrmacs revolucionaran els tractaments sobretot per aquells malalts que no toleren les medicacions que ara donem o que les tenen contraindicades. Tenen millor tolerància”, explica el Dr. Belvís.
Però la gran revolució en els tractaments serà per aquelles persones que necessiten prendre un preventiu. “Fins al 2011, l’únic que teníem eren pastilles, aleshores es va autoritzar el Bòtox i, des del 2018, han anant sortint anticossos monoclonals contra els CGRP, molt efectius, i sense efectes adversos. És una medicació que s’autoadministra el malalt una vegada al mes, subcutània, molt eficaç i sense efectes secundaris. I aviat arribaran dos més ja aprovats per l’Agència Europea del Medicament que són un anticòs intravenós, possiblement el més potent, i aparells de neuromodulació, com diademes que es posen al cap o braçalets pel braç, que van connectats a un telèfon mòbil i que indiquen la intensitat de descàrregues que donen” clou el director de la Unitat.
