La Unitat del Dolor del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor de l’Hospital de Sant Pau ha estat la primera a Catalunya en implantar l’últim model de bomba d’infusió de medicaments per al tractament del dolor crònic refractari, és a dir, que no respon a tractaments convencionals. El dispositiu rep el nom nombre de Synchromed III i ha estat desenvolupat per Medtronic. Aquest dispositiu permet una administració dirigida i localitzada del fàrmac cap al target de la nocicepció, interrompent les vies del dolor en el seu origen, reduint la seva concentració sistèmica i els seus possibles efectes secundaris1-4, millorant la qualitat de vida dels pacients significativament. 

La Dra. Marta Ferrándiz, directora de la Unitat del Dolor del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor de l’Hospital de Sant Pau i presidenta de la Societat Catalana del Dolor, explica que “aquesta teràpia està indicada en pacients molt seleccionats amb dolor crònic, benigne o maligne, que no aconsegueixen un alleujament amb els tractaments analgèsics convencionals”. En aquest cas, “el primer pacient a qui hem implantat la Synchromed III presentava dolor crònic oncològic”. 

Aquesta bomba d’infusió de fàrmacs és rodona i té la mida d’un disc d’hoquei. S’implanta entre la pell i el múscul de l’abdomen del pacient -entre les costelles i la cresta ilíaca- mitjançant una intervenció quirúrgica mínimament invasiva, amb anestèsia general i/o anestesia local i sedació, i amb una durada d’entre hora i mitja i dues hores. El fàrmac s’ administra a través d’un catèter que connecta el reservori del dispositiu amb l’espai intratecal de la medul·la espinal, on s’administrarà directament el fàrmac a un ritme constant i d’acord amb les dosis programades.  

La bateria d’aquesta bomba d’infusió té una vida mitja de 7 anys i cal realitzar la recàrrega del fàrmac de forma periòdica, cada dos o tres mesos depenent de les característiques i necessitats de cada pacient, a través del port de càrrega ubicat al centre del dispositiu. 

A diferència dels fàrmacs orals que s’absorbeixen sistèmicament, és a dir, cap a tot l’organisme, aquest dispositiu interromp les vies del dolor en el seu origen, directament a la medul·la espinal fent arribar el fàrmac al líquid cefaloraquidi4. A més, en administrar una mínima concentració de fàrmac al lloc de destí, es minimitza la seva concentració en la resta del cos. D’aquesta manera, aquest sistema d’administració de fàrmacs permet als pacients experimentar un alleujament eficaç del dolor utilitzant una dosi inferior de medicament1,2. Això pot ajudar a minimitzar els efectes secundaris que sovint acompanyen la medicació analgèsica per via oral1-4. També pot ser una opció en pacients resistents a altes dosis d’opioides orals2-4, i contribuir a reduir o eliminar l’ús d’analgèsics sistèmics concomitants10, 11.

“A banda de reduir els efectes secundaris, el tractament farmacològic és més efectiu amb dosis inferiors. Per exemple, si estàs prenent 300mg de morfina oral, amb aquesta bomba d’infusió i  per via intratecal aquesta quantitat és d’1mg”, explica la Dra. Ferrándiz.

Programació més senzilla per als professionals i més seguretat per als pacients

L’última generació de bombes d’infusió de medicaments per via intratecal aporta diversos avantatges per als professionals i, sobretot, per als pacients. En aquest sentit, cal destacar una programació més senzilla de cada bomba: cada pacient és diferent i, per tant, el procés de programació del dispositiu també ha de ser-ho. Això és cabdal, perquè garanteix un major seguiment de l’adherència i de l’evolució del tractament i es facilita l’activitat diària dels equips clínics i d’infermeria. Segons la Dra. Ferrándiz, “l’estreta col·laboració i aprenentatge entre els equips d’infermeria i els facultatius especialitzats permet, amb aquest nou dispositiu, aconseguir una major seguretat per al pacient, millorant la seva analgèsia i funcionalitat, la qual cosa pot arribar a compensar i disminuir la despesa sanitària global d’aquests pacients”.

La bomba millora la rapidesa de la telemetria -és a dir, el sistema de comunicació que permet recollir, processar i transmetre tota la informació de la bomba d’infusió- i el flux de programació en la recàrrega de medicament -a més d’oferir una millor ciberseguretat. Això suposa una major facilitat d’ús per part dels professionals d’Infermeria i també un estalvi de temps pel que fa al seguiment dels pacients i una major eficiència en l’entrenament dels equips en el maneig d’aquesta teràpia tan especialitzada.

El dolor crònic, infradiagnosticat i infratractat, afecta 8 milions de persones a Espanya

El dolor crònic és constant o intermitent, pot aparèixer en qualsevol part del cos i, en els casos més extrems, limita de forma important la funcionalitat i la qualitat de vida de les persones que el pateixen -uns 8 milions a Espanya (17%)5,6. No sempre s’aconsegueix controlar el dolor adequadament amb les opcions terapèutiques disponibles. Per altra banda, el dolor oncològic que apareix degut a la progressió de la malaltia o com a conseqüència dels tractaments i patologies associades, és molt freqüent en pacients amb càncer. Es calcula que al voltant del 53% dels pacients oncològics tenen dolor, una dada que en les fases avançades de la malaltia pot ser del 62%-86%7. Tanmateix, sol estar infradiagnosticat i infratractat: 1 de cada 3 pacients amb dolor oncològic a Espanya (146.110 persones) no tenen controlat el seu dolor8,9.

Referències

1. Hamza M, Doleys D, Wells M, et al. Prospective study of 3-year follow-up of low dose intrathecal opioids in the management of chronic nonmalignant pain. Pain Med. 2012;13:1304-1313.

2. Ruan X. Drug-related side effects of long-term intrathecal morphine therapy. Pain Physician. 2007;10:357-366.

3. Noble M, Treadwell JR, Tregear SJ, et al. Long-term opioid management for chronic noncancer pain. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2010, Issue 1.

4. Smith TJ, Staats PS, Deer T, et al. Randomized clinical trial of an implantable drug delivery system compared with comprehensive medical management for refractory cancer pain: impact on pain, drug-related toxicity, and survival. J Clin Oncol. 2002;20:4040-4049.

5. Torralba A, Miquel A, Darba J. Situación actual del dolor crónico en España: iniciativa “Pain Proposal“. Rev Soc Esp Dolor 2014; 21(1):16-

6. Langley PC, Ruiz-Iban MA, Molina JT, De Andres J, Castellón JR. The prevalence, correlates and treatment of pain in Spain. J Med Econ. 2011;14(3):367-80

7. Perez C, Alonso A, Ramos A, Villegas F, Virizuela J. Guía para el abordaje interdisciplinar del dolor oncológico. 1ª Ed. Madrid. Enfoque Editorial. 2017.

8. Smith TJ, Saiki CB. Cancer pain management. Mayo Clin Proc. 2015; 90(10): 1428-1439.

9. Ferrer Albiach. Diagnóstico y tratamiento del dolor asociado al cáncer. Disponible en: https://seor.es/wp-content/uploads/2021/10/AAFF_Libro_DIAGNOSTICO_ASOCIADO_AL_CANCER_interactivo.pdf (último acceso enero 2024)

10. Caraway D, et al. Successful discontinuation of systemic opioids after implantation of an intrathecal drug delivery system. Neuromodulation 2015 Aug;18(6):508-15.

11. Deer TR et al. The Polyanalgesic Consensus Conference (PACC)®: Intrathecal Drug Delivery Guidance on Safety and Therapy Optimization When treating Chronic Noncancer Pain. Neuromodulation 2024 May 13:S1094-7159(24)00066-7