Avui, 11 d’abril, és el Dia Mundial del Parkinson. Cada any, unes 10.000 persones són diagnosticades a Espanya d’aquesta malaltia, el trastorn neurodegeneratiu motor més freqüent en la població. Una xifra que, segons la Societat Espanyola de Neurologia, creixerà en els pròxims anys i arribarà a duplicar el nombre de malalts, que actualment se situa entre 120.000 i 150.000 només a Espanya. Sant Pau disposa d’una Unitat de Trastorns del Moviment, el seu director, el Dr. Jaume Kulisevsky participa en la jornada organitzada per l’Associació Catalana pel Parkinson amb motiu de la celebració del dia mundial.

Veure jornada de l’Associació Catalana pel Parkinson

Se celebra el Dia Mundial del Parkinson, l’11 d’abril, coincidint amb l’aniversari de James Parkinson, neuròleg britànic que en 1817 va descobrir el que aleshores va denominar paràlisi agitant i que avui coneixem com malaltia porta el seu cognom. Dos segles després del seu descobriment conèixer les seves claus per a poder millorar la qualitat de vida dels pacients és un repte per a la comunitat científica. Una d'elles és que, encara que la majoria associem la malaltia als tremolors, aquests no es donen en tots els pacients. I, en qualsevol cas, els tremolors no són les úniques possibles conseqüències de la malaltia. “El Parkinson s'acompanya de multitud de símptomes no motors, que de fet poden resultar molt més incapacitants per als pacients. Per això és tan important parar-los esment”, assenyala Andrea Horta-Barba, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns del Moviment de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professora col·laboradora del màster de Neuropsicologia de la UOC.

Es refereix, entre altres, a l'important impacte que té la malaltia en l’àmbit cognitiu i conductual. Com explica Horta-Barba, en estadis inicials, aproximadament entre un 20 i un 30% de pacients ja presenta deterioració cognitiva lleu, un factor de risc independent per al posterior desenvolupament de demència. “No obstant això, la velocitat de progressió és extremadament variable entre pacients, havent-hi alguns que progressaran ràpidament a una demència i altres que no ho faran en molts anys o mai”, indica Horta-Barba. “El que si s'ha comprovat és que la probabilitat de desenvolupar demència és més alta com més anys de malaltia porti el pacient: alguns estudis indiquen que fins al 80% dels pacients desenvolupa demència després de vint anys d'evolució”, recorda.

Dificultats d'atenció i alteració de la memòria

Però, de què parlem quan ens referim al deteriorament cognitiu? Com es manifesta? Segons els experts, encara que existeix molta heterogeneïtat quant a la deterioració cognitiva relacionada amb la malaltia de Parkinson, els treballs científics descriuen principalment dos grans perfils de disfunció cognitiva. Un d'ells està caracteritzat per alteracions disejecutives en les quals destaquen dificultats d’atenció, de solució de problemes o de planificació. Quant a l'altre perfil de deterioració cognitiva, s'acompanya d'alteracions en camps com la memòria o les habilitats visuoespacials, i aquest s'associa a major probabilitat de progressió cap a la demència.

Si ens detenim en les causes, en el primer cas es tracta d'una mena d'alteracions que són conseqüència de l'alteració dopaminèrgica característica de la malaltia en diversos circuits cerebrals. No obstant això, en el segon perfil s'han trobat agregats de proteïnes disfuncionals en regions corticals com a major nombre de cossos de Lewy i patologia similar, encara que no igual, a la de la malaltia d'Alzheimer, explica Horta-Barba afegint que, en tots dos casos l'edat és el principal factor de risc, sent a major edat, major el risc.

Detectar qualsevol d'aquests senyals és fonamental, ja que, encara que en l'actualitat no existeixen tractaments farmacològics que puguin combatre la presència d'alteració cognitiva, sí que es pot intentar pal·liar a través de tractaments d'estimulació cognitiva i el seguiment d'un estil de vida actiu i saludable. De fet, l'activitat mental, l'exercici físic i un estil de vida saludable poden ajudar a retardar l'aparició del desenvolupament cognitiu.

Com explica la neuropsicòloga experta en Parkinson, generalment són els familiars o el propi pacient qui detecta els canvis, encara que a vegades siguin només subtils. “Quan es comenten en consulta amb el neuròleg, es recomana realitzar un estudi neuropsicològic en el qual es pot objectivar i quantificar si aquests canvis existeixen i com són. I a vegades, es poden fer pronòstics de com evolucionaran”, explica.

A més, altres símptomes no motors que també poden aparèixer són l'apatia, la depressió i l'ansietat, “les freqüències relatives de la qual són elevades i poden complicar l'escenari clínic, per la qual cosa és molt important la seva detecció i el seu maneig”, indica Andrea Horta-Barba. Concretament, fins al 50% dels pacients presentaran simptomatologia depressiva en el transcurs de la malaltia, un percentatge major que en la població general, recorda l'experta en Parkinson i altres trastorns del moviment afegint que la depressió es deu a la disfunció de diversos sistemes, entre els quals destaquen el dopamienèrgic, noradrenèrgic i serotinèrgic, que esdevenen en la pròpia malaltia. Així mateix, altres alteracions com les al·lucinacions no són infreqüents.

Factors protectors

Si en qualsevol malaltia fer un diagnòstic precoç és vital, la malaltia de Parkinson no és una excepció. La raó és que quan la malaltia ja mostra les seves primeres conseqüències a través de tremolors, lentitud de moviment o falta de memòria per exemple, ja s'han perdut un gran nombre de neurones. “Sabem que gran part de la simptomatologia es deu a la disminució de neurones dopaminèrgiques”, indica la neuropsicòloga.

Respecte a la causa de l'eliminació d'aquestes neurones, l'origen és fonamentalment desconegut, tan sols se sap que l'edat és el factor de risc més clar per al seu desenvolupament. I encara que existeixen casos familiars associats a una causa genètica, segons els experts aquests representen una minoria i, en molts casos, estan associats amb el desenvolupament de la malaltia en persones més joves.