El càncer de coll uterí o de cèrvix és un dels tumors més evitables. La detecció precoç mitjançant el cribratge cervical en dones a partir dels 25 anys amb una citologia cada tres anys permet detectar possibles lesions precursores. El virus del papil·loma humà (VPH) és el principal agent causal: tots aquests tumors presenten una infecció prèvia pel VPH. Però, i això és molt important, no totes les infeccions pel VPH acaben donant lloc a un càncer d’aquest tipus. Són els missatges que els professionals del Servei de Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau destaquen coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció del Càncer de Coll Uterí.

“Des de la introducció de la citologia fa més de 100 anys, s’ha reduït moltíssim la prevalença del càncer de cèrvix, sobre tot en els països desenvolupats, perquè la gent té costum d’anar a fer la citologia de forma rutinària”, explica la Dra. Cristina Vanrell, responsable de la Unitat de Tracte Genital Inferior del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de sant Pau. “La citologia detecta de forma precoç les lesions que poden arribar a convertir-se en un càncer, però que encara no ho són. D’aquí la importància del cribratge”.

Actualment a Espanya el cribratge del càncer de coll uterí o de cèrvix no és poblacional com en el càncer de mama o de colon. “Aquí la dona ha d’apropar-se fins al seu ASSIR, o centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, perquè se li faci aquesta prova”, segons la Dra. Vanrell. “El cribratge actualment es fa amb una citologia, en dones entre els 25 i els 65 anys que ja han tingut relacions sexuals i amb una periodicitat de tres anys, segons estableix el Departament de Salut”, explica la Mercè Castillo, llevadora de Consultes Externes del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau. “Aquí a l’Hospital, un cop la setmana s’ha organitzat una consulta específica per fer el cribratge a les treballadores de Sant Pau que estan en aquesta franja d’edat”.

Malgrat que la citologia ha estat la tècnica de cribratge utilitzada universalment fins ara per reduir el càncer de cèrvix, avui les noves guies proposen que es substitueixi per una prova del VPH, que és molt més sensible. Aquesta forma de nou cribratge, que combinarà la citologia en dones menors de 30 anys i determinació del VPH en dones majors, ja s’està realitzant de forma pilot en alguns ASSIRS i es posarà en marxa en breu a tot el territori català.

La infecció pel virus del papil·loma humà no és sinònim de càncer de cèrvix

El virus del papil·loma humà (VPH) és l’agent principal causant del càncer de coll uterí. Això vol dir que tots aquests tumors presenten una infecció prèvia pel VPH, però cal recordar que no totes les infeccions pel VPH acaben desenvolupant aquest tipus de càncer.

La Dra. Vanrell explica que el virus del papil·loma humà és molt freqüent, però el més habitual és que aquesta infecció es resolgui espontàniament. “Que acabi donant una alteració en la citologia és una complicació poc habitual”. A Espanya hi ha 18 milions de dones més grans de 18 anys amb activitat sexual i d’elles uns 2 milions tindrà una infecció pel VPH. “D’aquest grup, només unes 2.000 desenvoluparan un càncer de cèrvix. Aquestes xifres demostren que la majoria de les infeccions pel VPH es resolen espontàniament i que només en determinats casos aquest virus del papil·loma humà, degut a la seva persistència en el temps, acabarà donant una alteració en la citologia i causant una lesió que pot acabar en càncer de cèrvix”.   

En general, el desenvolupament d’aquest càncer es produeix transcorregut un llarg període de tems després d’infectar-se pel VPH: entre la infecció o la detecció del càncer poden passar més de 10 anys. A Catalunya es calcula que es diagnostiquen 270 casos anuals de càncer de coll uterí. 

Quin procediment se segueix en cas de detectar una lesió?

En detectar una alteració en la citologia, cal veure quin tipus de lesió és. Segons la Dra. Vanrell, “si la lesió és petita i més aviat de poca intensitat, és a dir, una lesió de baix grau, es fa un control al centre d’Atenció Primària. Si aquesta lesió es fa més gran i passa a ser una lesió d’alt grau, ja requereix un control a l’Hospital per decidir quin és el tractament adient a realitzar en cada cas”.  

En aquest sentit, la doctora explica que “en les lesions d’alt grau és molt important fer una atenció individualitzada en funció de l’edat de la pacient i  desig gestacional, així com del tipus de lesió, de la seva grandària, del VPH que la produeix... hi ha molts factors que ens ajuden a decidir quin és el tractament més adient per aquella persona, malgrat que habitualment és  necessari realitzar una cirurgia, una conització (que és una cirurgia ambulatòria) en alguns casos es pot fer seguiment amb control periòdic, a l’espera d’una possible desaparició espontània de la lesió”.  

Com prevenir la infecció pel VPH i el desenvolupament de càncer de coll uterí?

“Des de la introducció de la vacunació tenim una prevenció primària molt eficient”, afirma la Dra. Vanrell. “Les persones que es vacunen reduiran moltíssim el seu risc d’infecció pel virus del papil·loma humà i, per tant, també la probabilitat de tenir lesions i , per tant, de càncer de cèrvix. La vacunació és una eina molt eficient a l’hora de reduir aquest tipus de tumor”. Per garantir que la vacuna sigui el més efectiva possible, es recomana administrar-la abans d’iniciar les relacions sexuals – està inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques del Departament de Salut i s’administra en centres educatius a tot l’alumnat de 6è de primària, a nois i noies d’11 i 12 anys.

També és important practicar sexe segur. El preservatiu protegeix en gran mesura de la infecció pel VPH. No obstant, fins i tot amb un ús correcte no ofereix una protecció completa perquè l’àrea protegida pel preservatiu és limitada i tota la pell de la regió perineal és potencialment infecciosa. Segons dades del Departament de Salut, l’ús correcte del preservatiu ha demostrat una reducció significativa en la incidència de berrugues genitals i de lesions associades al VPH: al volant d’un 60%-70% de reducció enfront de les relacions sexuals sense protecció