Patir una malaltia pulmonar és un procés físic i psicològic i cal atendre aquests dos tipus de símptomes. Aquí el recolzament de l’entorn és clau, no només el familiar o social, sinó també el sanitari, amb professionals experts i amb empatia cap al pacient. Tres testimonis, l’escriptora Pilar Eyre, la nedadora Jèssica Vall i l’actriu Raquel Camón van ser diagnosticades molt joves d’una malaltia respiratòria que els ha servit per agafar encara més empenta en les seves respectives carreres i a aprendre a cuidar i mimar els seus pulmons. Ha estat en el Sant Pau Talks, “Quan et falta l’aire. Els reptes de viure amb una malaltia respiratòria”, celebrat en suport a La Marató de 3Cat.

Tres testimonis d’excepció

“L’únic que no he pogut fer mai és bufar les espelmes del pastís d’aniversari”, explica la Pilar Eyre. Des dels 20 anys viu amb un sol pulmó arran d’una tuberculosi que va amagar durant un any, “perquè era jove i volia viure a tope, no estar malalta”, i que des de llavors ha tingut una vida pràcticament normal “cuidant-me molt i sent molt disciplinada”. La Pilar és pacient de Sant Pau i des de fa 14 anys el seu metge és el Dr. Alfons Torrego, pneumòleg i director mèdic de l’Hospital. “És l’home de la meva vida”, diu rient. “El suport i ajuda que em dona no té preu”.

A la Jèssica Vall i la Raquel Camón també els va costar acceptar la malaltia. A la primera li van diagnosticar una hiperreactivitat bronquial quan estava al CAR de Sant Cugat. “És una resposta exagerada a determinats al·lèrgens, com el clor de la piscina. En el meu cas, l’origen podria estar en les bronquiolitis que vaig tenir de petita”. Té molt clar que “he de mimar els meus pulmons perquè són més sensibles” i “tenir aquesta malaltia no vol dir no poder tenir una carrera d’elit”. 

La Raquel pateix sarcoïdosi, una malaltia minoritària on el 90% de les afectacions són pulmonars, des dels 30 anys. “Al principi hi ha molta incertesa... fins que va arribar un punt on vaig veure que o m’enfonsava o que agafava embranzida. I vaig decidir-me per la segona opció”. A més, “vaig trobar una associació, l’ANES, de pacients, i em va ajudar molt”, i es va fer actriu.

Davant aquests testimonis, el Dr. Torrego, assenyala ”la importància de l’empatia i de saber com transmetre el diagnòstic d’una malaltia que pot ser molt greu. Has de saber interpretar la sensibilitat del pacient per saber quina és la millor manera. I això és quelcom que caldria anar entrenant des del principi, quan estàs a la carrera de Medicina”.

“Quan et falta l’aire. Els reptes de viure amb una malaltia respiratòria”, forma part d’un cicle de conferències que l’Hospital de Sant Pau organitza com a fòrum de difusió i debat sobre malalties i temes de salut clau amb experts de renom i l’experiència i visió dels pacients i les seves famílies amb un enfocament dinàmic i interactiu, dins l’eix estratègic #MésComunitat.

Els vapejadors, porta d’entrada al tabac

L’exposició a la contaminació, el tabac... són factors de risc de malaltia pulmonar. “Un cop els pulmons hi ha estat exposats, el dany ja està fet i no tornen mai a la normalitat”, segons el Dr. Torrego. “Tot i que si elimines l’exposició redueixes la probabilitat de desenvolupar una malaltia a mig o llarg termini”. En aquest sentit, durant el Sant Pau Talks s’ha parlat del tabac, i com les cigarretes electròniques, lluny de ser innòcues, són una porta d’entrada al tabaquisme.

“Hi ha una falsa sensació de tranquil·litat, però inclouen nicotina i substàncies cancerígenes”. Encara no es coneixen exactament quin són els efectes d’aquests productes perquè són relativament nous, però “diverses sèries publicades ja han reportat casos de persones que han mort o amb malalties respiratòries importants arran d’una resposta inflamatòria pulmonar”.  

El 80% dels càncers de pulmó són per culpa del tabac

A Espanya, cada 20 minuts una persona mor per càncer de pulmó. “En el 70% o més dels casos, la malaltia es detecta en fases avançades o molt avançades. El tabac és el principal factor de risc, tot i que en un 20% dels casos són en persones que no han fumat mai”, segons el Dr. Juan Carlos Trujillo, director del Servei Mancomunat de Cirurgia Toràcica de l’Hospital de Sant Pau -Hospital del Mar. “I també cal tenir en compte altres factors, com la contaminació o el radó, que segons l’OMS és el segon factor de risc en càncer de pulmó”.

El cribratge d’aquest tumor és una realitat en diferents països, i en d’altres s’han dut a terme projectes pilot. En el cas d’Espanya, el projecte pilot multicèntric CASSANDRA (Cancer Screening Smoking Cessation and Respiratory Assessment), impulsat fa un any des de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) que vol demostrar la viabilitat del cribratge a Espanya proporcionant l’evidència científica que reclama l’estratègia nacional de càncer per plantejar la implementació a tot el país. L’Hospital de Sant Pau va ser un dels primers centres en adherir-se a CASSANDRA i, avui, el programa compta amb 10 centres reclutadors i quasi 300 pacients reclutats. 

El Servei de Pneumologia i Al·lèrgies de Sant Pau, pioner a l’Estat

El Servei de Pneumologia i Al·lèrgia de Sant Pau va començar el 1930, “sent el primer a Espanya i anomenant-se llavors Servei de Tisiologia. Vam ser introductors de moltes tècniques, com l’espirometria, que va ser documentada per primer cop a Espanya l’any 1957”, segons el Dr. Vicente Plaza, director del Servei. També va liderar la introducció i evolució de la tècnica de l’esput induït per determinar el tipus d’asma, sent a més la primera Unitat d’Asma acreditada per la SEPAR i referents a Espanya i Europa en aquesta malaltia. Un avantatge important “és que el Servei de Pneumologia té incorporada la part d’Al·lèrgies, a diferència de la majoria dels altres hospitals”.

El seu paper és clau en l’atenció del pacient respiratori agut que requereix ingressos hospitalaris i del pacient respiratori crònic ambulatori amb un equip interdisciplinari. Destaquen les unitats d’Hospitalització, l’Hospital de Dia de Respiratori -pioner a l’Estat- i la coordinació amb els 17 equips d’Atenció Primària del territori. També ofereix activitat terciària assumint pacients amb patologies greus a través d’unitats temàtiques, moltes acreditades per la SEPAR: Asma i Al·lèrgia, Broncoscòpies i Pneumologia Intervencionista, Fibrosi pulmonar, Pneumologia Experimental, Rehabilitació Respiratòria, Trastorns Respiratoris del Son, i Ventilació Mecànica. 

Des de fa poc el Servei també té una àrea específica d’UCRI (Unitat de Cures Respiratòries Intermèdies) per a pacients respiratoris amb insuficiència respiratòria aguda o crònica aguditzada per una malaltia primàriament respiratòria que requereixen monitoratge i tractament complex.