L’Hospital de Sant Pau és el primer centre a l’Estat espanyol que incorpora la primera teràpia transcatèter de substitució completa de la vàlvula tricúspide comercialitzada amb marca CE a la seva cartera de serveis. Ja ha tractat els primers pacients, que estaven en fases molt avançades d’insuficiència tricúspide i en els quals la reparació de la vàlvula estava contraindicada degut a la seva elevada morbimortalitat, amb molt bons resultats i millorant de forma significativa la seva qualitat de vida.   

La insuficiència de la vàlvula tricúspide és una afecció on la vàlvula no tanca correctament, de manera que la sang flueix de tornada a l’aurícula dreta, la primera cavitat del cor. Només presenta símptomes quan arriba a un grau sever, bàsicament fatiga progressiva, manca d’aire i acumulació de líquid a abdomen i extremitats inferiors (edemes), amb una molt mala qualitat de vida. “De fet, els pacients consulten en estadis molt avançats de la malaltia”, explica el Dr. Chi-Hion Li, coordinador de la Unitat de Valvulopaties del Servei de Cardiologia de Sant Pau. 

En aquells casos avançats on el tractament mèdic i diürètic no és suficient, l’alternativa fins ara era la cirurgia de reparació de la vàlvula tricúspide, associada a una elevada mortalitat d’entre el 10% i el 30% segons les sèries publicades2. EVOQUE, com s’anomena aquest dispositiu desenvolupat per Edward LifeSciences, és la primera teràpia de substitució valvular transcatèter amb la marca CE per tractar la insuficiència tricúspide.

“Gràcies a aquest nou dispositiu podem tractar i donar solució a molts més pacients que ens arriben en fases molt avançades de la malaltia, quan les fuites de sang són molt importants -les que anomenem massives i torrencials- i on tractaments com l’anuloplàstia o la reparació vora a vora ja no són viables”, segons el Dr. Lluís Asmarats, adjunt de la Unitat d’Hemodinàmica del Servei de Cardiologia de Sant Pau.

Cal destacar, a més, que “en els procediments de reparació sovint acostuma a quedar una mica de fuita a la vàlvula, no s’aconsegueix eliminar completament. Aquesta és la primera tècnica que permet solucionar completament la insuficiència tricúspide”, explica el Dr. Li.   

Fins ara, la insuficiència tricúspide és la patologia valvular més infratractada. Les dades disponibles així ho posen de manifest: l’estenosi aòrtica afecta unes 940.000 persones i es tracta en un 14% dels casos. La regurgitació o insuficiència mitral és la que afecta a més persones: 4 milions, i es tracta en un 1,5% dels casos. Mentre que la insuficiència tricúspide afecta 1,6 milions de persones i només es tracta en el 0,4% dels casos (dades dels EUA).3

Sant Pau, un pas més com a líder nacional consolidat en tècniques transcatèter

La incorporació d’aquesta tècnica de substitució de la vàlvula tricúspide és un pas més dins la trajectòria d’excel·lència de l’Hospital de Sant Pau en aquest àmbit. Fa una dècada el Servei de Cardiologia va posar en marxa el Programa Transcatèter de Reparació Valvular Mitral, actualment consolidat com a referent a Espanya amb professionals especialistes. El 2017 va incorporar tècniques de reparació transcatèter de la vàlvula tricúspide i, el 2022, noves tècniques també de reparació més complexes (com per exemple, l’anell tricúspide Cardioband).

Segons el Dr. Dabit Arzamendi, director de la Unitat d’Hemodinàmica, “en els darrers anys la cardiologia intervencionista ha evolucionat molt ràpidament. En el nostre cas, la incorporació de totes aquestes tècniques ha seguit una progressió natural i amb una línia coherent, sempre amb l’objectiu de poder oferir els avenços més innovadors i un servei d’excel·lència als pacients”.  Aquests procediments són altament complexos que només realitzen centres d’excel·lència que disposen de la tecnologia i de l’equip multidisciplinari, que en el cas de Sant Pau està integrat per professionals d’Anestesiologia, Cardiologia, Infermeria, Diagnòstic per la Imatge...

Procediment mínimament invasiu i millora substancial de la qualitat de vida  

Les intervencions transcatèter com aquesta no requereixen aturar el cor ni fer una incisió al tòrax del pacient. Es duen a terme sota anestèsia general i amb una petita incisió a l’engonal per on s’insereix un catèter llarg i estret que es guia a través de la vena femoral fins arribar al costat dret del cor (aurícula dreta) i accedir a la vàlvula tricúspide que cal substituir.

El següent pas consisteix en capturar els vels nadius de la vàlvula tricúspide –la pròtesi EVOQUE té 9 ancoratges que es fixen als vels nadius. Aquest procediment es duu a terme i es garanteix mitjançant l’ecocardiografia transesofàgica i la reconstrucció tridimensional immediata, tècniques que permeten ser molt precisos en la col·locació de la pròtesi. Un cop assegurada la captura dels vels, la pròtesi es desplega i s’implanta substituint la vàlvula tricúspide danyada.

Al quiròfan, els professionals treballen distribuïts en tres equips: el primer, prepara la pròtesi i el catèter; el segon, insereix el catèter i el posiciona a la vàlvula tricúspide; i, el tercer, monitoritza l’ancoratge de la pròtesi en els vels nadius amb l’ecocardiografia transesofàgica. 

Aquesta nova pròtesi és auto expansible, és a dir, que es va obrint i expandint i, alhora que s’expandeix, s’ancora en els vels nadius. I està disponible en tres mides diferents segons les característiques de la vàlvula tricúspide de cada pacient. Els pacients intervinguts són donats d’alta al cap de 48-72 hores. 

Referències bibliogràfiques

1. Cahill TJ, Prothero A, Wilson J, et al. Community prevalence, mechanisms and outcome of mitral or     tricuspid regurgitation. Heart. 2021;107(12):1003-1009. doi:10.1136/heartjnl-2020-318482

2. Dreyfus J, Flagiello M, Bazire B, et al. Isolated tricuspid valve surgery: impact of aetiology and clinical presentation  on outcomes. Eur Heart J. 2020;41(45):4304-4317. doi:10.1093/eurheartj/ehaa643

3. Calculation made based at Abbott based on CMS MedPark Data File 2016, Topilsky et al Burden of TR in Patients Diagnosed in the Community Setting JACC: CV Imaging 2018 andTopilsky, J. Tricuspid valve regurgitation: epidemiology and pathophysiology, Minerva Cardioangiologica 2018.