L’equip de Cirurgia Pediàtrica de Sant Pau realitza una innovadora tècnica d’abordatge endoscòpic,  amb la tècnica PEPSiT  (Pediatric Endoscopic Pilonidal Sinus. Treatment), per a la curació de la malaltia pilonidal, comunament anomenada “quist sacre” especialment en pacients adolescents. Gràcies a aquesta tècnica, menys invasiva, el pacient rep l’alta al cap de poques hores de la intervenció, el postoperatori és pràcticament indolor, es redueix el sagnat i el pacient s’incorpora molt abans a la vida diària.

La malaltia pilonidal (PSD) és una afecció inflamatòria aguda o crònica del teixit gras subcutani, a la regió sacre, que es produeix principalment en adolescents i adults joves, sent més freqüent en homes. Actualment, es considera que la malaltia pilonidal és un fenomen adquirit. Es produeix per una reacció inflamatòria en resposta a una retenció de fol·licles pilosos i detritus en l’àmbit subcutani en el plec intergluti, ocasionant la característica reacció a un cos estrany.

El PSD afecta adolescents, joves, majoritàriament masculins, i generalment ve ocasionada per la mala higiene, un trauma local, obesitat, antecedents familiars... i principalment per la presència de cabell a la fissura interglútia.

Els pacients amb sinus pilonidal tenen una alta tendència a infecció recurrent i al dolor local. El seu tractament és quirúrgic. Existeixen diverses tècniques quirúrgiques descrites per a la seva cura, sense que hi hagi un consens sobre quin és el “patró oro o gold standard”. Els procediments quirúrgics que s'empren més sovint per al tractament de la malaltia pilonidal són l'exèresi en bloc amb cicatrització per segona intenció (ESI) i l’exèresi amb tancament primari (ECP), però aquestes tècniques ofereixen una mala qualitat de vida postoperatòria, una estada hospitalària més llarga, més dolor postoperatori, necessitat d’observació clínica freqüent i d’atenció diària de ferides durant diverses setmanes.

Des de 2018 en la població pediàtrica es realitza també l'abordatge endoscòpic, una tècnica que consisteix en la introducció d’una càmera o lent amb canal de treball a través de l'orifici del propi quist. Es dilata l’orifici, s’entra en la cavitat i es revisa, es neteja de detritus i restes de pèls, es porta a terme l’extirpació del quist per via endocòspica i es revisa novament per  identificar possibles restes o focus de sagnat; un procediment menys invasiu que aporta força millores: 

Es pot realitzar amb anestèsia local i sedació, tot i que també amb anestèsia general si el pacient ho requereix.

• El temps de la intervenció acostuma a ser d’una hora màxim.
• Es redueix considerablement el sagnat.
• El postoperatori és pràcticament indolor.
• Alta precoç, al cap de dues hores el pacient es pot anar a casa.
• L’endemà pot reiniciar l’activitat diària habitual.
• Les cures es fan al propi domicili.