Els experts destaquen el fet que avui la SIDA és una malaltia crònica i controlable gràcies als tractaments actuals, que “més enllà de ser efectius i ben tolerats pels pacients, permeten fer una vida plena a tots els nivells: laboral, social, personal... de manera que més enllà de seguir el tractament prescrit i de fer els controls que toquen, els pacients no tenen cap mena de limitació pel fet de tenir el virus del VIH”, explica el Dr. Pere Domingo, cap clínic de Malalties Infeccioses i cap d’Hospitalització COVID-19 de l’Hospital de Sant Pau.

L’objectiu segueix sent “guanyar anys de vida i que aquests anys tinguin la màxima qualitat de vida possible, perquè és cert que aquests pacients acaben desenvolupant més comorbiditats, sobre tot relacionades amb els ronyons, el cor i els trastorns neurocognitius”.

En un 93% dels pacients el VIH és indetectable en sang

Un fet que cal destacar és que fins al 93% dels pacients han assolit la indetectabilitat. Això vol dir que, gràcies a l’adherència al tractament prescrit i a la seva eficàcia, la càrrega del VIH en els seus fluids (com la sang, el semen o el flux vaginal) és tan baixa que no es pot detectar i que, per tant, el virus no pot transmetre’s a una altra persona. És a dir, que no pot contagiar el VIH mitjançant les relacions sexuals o la sang encara que no s’utilitzin mesures de protecció. 

Des de l’any 1996 hi ha tractaments estàndards efectius contra el VIH. “Actualment s’administra la teràpia triple (combinant tres fàrmacs diferents), però des de fa un parell d’anys, hi ha evidències científiques que alguns tractaments dobles, amb només dos medicaments, són igual d’efectius”, explica el Dr. Domingo. “El proper canvi de paradigma serà el tractament parenteral, amb intervals de dosificacions més grans. És el futur”. 

Tenir el VIH no vol dir tenir la SIDA

SIDA vol dir “síndrome d’immunodeficiència adquirida” i és una malaltia que destrueix el sistema immunitari produïda pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Tenir el VIH no és el mateix que tenir la SIDA. Hi ha persones que poden tenir el virus i estar molts anys sense tenir símptomes de la malaltia i gaudir d’un aparent bon estat de salut. Aquestes persones són seropositives, no tenen la SIDA, però poden transmetre el virus a altres persones.

Per això és tan important el diagnòstic del VIH, perquè els tractaments antiretrovirals podem controlar la replicació del virus i evitar que la infecció derivi en SIDA. D’aquesta manera, si una persona sospita que, després d’una pràctica de risc, pot haver-se infectat, cal que es daci una prova de detecció del VIH. A més, es disposa de l´anomenada profilaxi post-exposició, en la que s´administren fàrmacs antiretrovirals en casos d’exposició accidental o de risc. Actualment, es disposa també de profilaxi pre-exposició en que els subjectes prenen fàrmacs antiretrovirals abans de tenir una exposició de risc. Els mecanismes de transmissió del VIH són principalment dos: la via sexual i la via sanguínia (inclosa la transmissió vertical de mare a fill). 

A Catalunya es calcula que unes 30.000 persones conviuen amb el VIH, i unes 2.500 són ateses a Sant Pau. Segons el darrer informe SIVES, publicat pel Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, ITS i Hepatitis Víriques (PCAVIHV), Catalunya ha assolit els objectius 90-90-90-90 marcats per les Nacions Unides en el camí cap a l’eliminació del VIH: que el 90% de les persones infectades pel VIH ho sàpiguen, que el 90% estiguin en tractament, que el 90% tinguin una càrrega viral indetectable, i que el 90% tinguin una bona qualitat de vida. Ara el repte és convertir aquest 90-90-90-90 en un 95-95-95-95 de cara al 2025.