News from the Hospital de Sant Pau
Aquest matí al vestíbul de l’Hospital de Sant Pau hi haurà taules informatives per commemorar el Dia Mundial de l’Obesitat, que se celebra cada 4 de març i que té com a objectiu reconèixer les arrels d’aquesta malaltia, augmentar el seu coneixement, lluitar contra l’estigma de les persones que la pateixen i impulsar accions de prevenció i tractament. Segons el Dr. Antonio Pérez, director d’Unitat en el Servei d’Endocrinologia i consultor sènior de Sant Pau, “l’obesitat és una malaltia crònica, complexa, progressiva i per a tota la vida, i cal reconèixer-la com a tal. I, per tant, el tractament també ha de ser crònic i progressiu, amb un canvi d’hàbits de conducta com a element clau i amb un abordatge individualitzat per a cada persona”. Avui, entre el 30% i el 40% de les primeres visites en el Servei d’Endocrinologia de Sant Pau són per obesitat.
A l’Estat espanyol es calcula que l’obesitat afecta el 21,6% de la població entre els 25 i els 64 anys. A Catalunya, aquesta xifra se situa en el 15% en la població entre els 18 i els 74 anys, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya 2021. Tot i això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que el sobrepès i l’obesitat, majoritàriament, es poden prevenir.
El Dr. Antonio Pérez afirma que qualsevol tractament per a l’obesitat és de per vida. I que aquest tractament ha d’estar basat en tres eixos: la reducció del nombre de calories, l’exercici físic i, sobretot, el canvi de conducta. “Reduir la ingesta de quilocalories és cabdal, amb estratègies a mida per a cada persona”. Pel que fa a l’exercici físic, “no hem de pensar-hi com a element per perdre pes, sinó com a element per mantenir la pèrdua de pes aconseguida amb l’alimentació hipocalòrica. Per posar un exemple, per perdre un quilo de pes cal perdre al voltant de 7.000 quilocalories, i això és molt més fàcil d’aconseguir amb la reducció calòrica que amb la realització d’exercici físic”. I el canvi de conducta “és el més important dels tres. És el mateix procés que la deshabituació de l’alcohol, les drogues i el tabac, i és a llarg termini, de mitja calen dos-tres anys en fer aquest canvi”.
Si es fan bé les coses, reduint les calories, fent exercici i canviant els hàbits de conducta, és possible perdre el 10% del pes, “amb uns beneficis per a la salut que cap tipus de medicació aporta”. Amb la cirurgia bariàtrica, indicada en els casos més greus d’obesitat, s’aconsegueixen reduccions de pes superiors al 20%. “A Sant Pau hem passat de fer-ne una cinquantena l’any a fer-ne unes cent, però aquí també és clau canviar els hàbits, perquè si no el pacient pot acabar recuperant tot el pes perdut gràcies a aquesta intervenció”. El Dr. Pérez també comenta que “avui no tenim gaires opcions de tractament farmacològic per a l’obesitat, i les que hi ha no estan finançades. És important avançar en aquest sentit, perquè aquests fàrmacs podrien ajudar-nos a perdre entre el 15 i el 20% del pes en aquests pacients”.
Tot això amb un abordatge multidisciplinari, bàsicament per les complicacions que habitualment venen associades a l’obesitat: des de les malalties cardiovasculars fins a la infertilitat en les dones, la patologia hepàtica metabòlica o esteatosi, les apnees del son o la diabetis, que cada cop apareixen en pacients obesos més joves. En aquest sentit, el Dr. Pérez comenta que “si l’obesitat no existís, el 70%-80% dels pacients amb diabetis tampoc existirien”.
També cal destacar l’estigma de les persones amb obesitat. “Aquesta malaltia interfereix en tots els àmbits de la vida: personal, social, laboral, professional... i té una major associació amb patologies de l’espectre psiquiàtric, com ansietat, depressió...”
Cal facilitar un ambient menys obesogènic
Els estils de vida i els hàbits d’ingesta, l’alimentació i la pràctica d’activitat física estan sovint condicionats per factors de l’entorn els quals poden propiciar el desenvolupament de l’obesitat en persones genèticament predisposades. Aquests factors de l’entorn o ambientals, també anomenats “determinats socials de la salut”, conformen el denominat "ambient obesogènic".
A més, s’ha demostrat que l’obesitat infantil sol persistir durant l’edat adulta. “L’obesitat cada cop debuta a edats més precoces i el 80% dels nens obesos continuaran sent-ho en l’edat adulta”. Per tot això, “cal fer una prevenció a tots els nivells: a casa, a l’escola, a la feina... cal un canvi de cultura a llarg termini i amb la implicació de les autoritats i campanyes institucionals”.
Entre les causes de l’obesitat cal destacar:
- La biologia humana – el metabolisme del cos humà està fet per estalviar energia i actualment tenim una situació d’abundància i de sedentarisme que afavoreixen l’excés de pes i també la dificultat per a la seva pèrdua.
- L’alimentació – ara les racions són més grans i els aliments tenen una major densitat calòrica i estan molt més processats.
- La manca d’exercici físic – hi ha molt més sedentarisme i ara, per exemple, els nens no surten a jugar al carrer com abans i passen moltes hores amb dispositius electrònics.
- Certes etapes de la vida – l’embaràs, les malalties i alguns medicaments poden influir en l’augment de pes.
- La salut mental – els símptomes d’alguns trastorns de salut mental i els seus medicaments associats poden provocar un increment de pes.