El Grup de Recerca d’Inflamació i remodelat vascular de l’IIB Sant Pau, liderat per la Dra. Cristina Rodríguez, ha publicat recentment l’article “Lysyl oxidasa (LOX) limits VSMC proliferation and neointimal thickening through its extracel·lular Enzymatic activity” a la revista Scientific Reports. El treball aprofundeix en els mecanismes implicats en la capacitat de la lisil oxidasa (LOX) per limitar el remodelat vascular i la proliferació de les cèl·lules musculars llises (CMLV) de la paret vascular. 

El treball, publicat a la revista Scientific Reports aprofundeix en els mecanismes implicats en la capacitat de la lisil oxidasa (LOX) per limitar el remodelat vascular i la proliferació de les CMLV característiques del procés de reestenosi i ha estat dirigit per la Dra. Cristina Rodríguez i el Dr. José Martínez González (CSIC), investigadors del CIBERCV.

La LOX és un enzim clau en la síntesi i maduració de la matriu extracel·lular que contribueix al control del remodelat vascular a través de la regulació de la proliferació cel·lular, la calcificació de la matriu i la producció d'estrès oxidatiu. Aquest enzim, a priori, té una localització fonamentalment extracel·lular, encara que també presenta formes intracel·lulars. A més i sorprenentment, algunes de les respostes cel·lulars regulades per la LOX no depenen de la seva activitat enzimàtica. Tanmateix, la funció biològica i possible contribució al control del remodelat vascular de la LOX no havien estat analitzades. Els resultats de l’estudi, obtinguts mitjançant estratègies d'inhibició farmacològica i sobreexpressió en cèl·lules vasculars humanes i estudis en ratolins transgènics que sobreexpressen la LOX, indiquen que la forma extracel·lular i enzimàticament activa de la LOX és la responsable de l'efecte antiproliferatiu d'aquest enzim en les CMLV i suggereix que el control farmacològic de l'activitat d'aquest enzim podria limitar el remodelat vascular en processos patològics com la reestenosi.

Als països desenvolupats les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de morbiditat i mortalitat. La revascularització mitjançant angioplàstia coronària transluminal percutània (ACTP) és una mesura terapèutica àmpliament utilitzada en el tractament de la malaltia coronària, si bé, la seva major limitació és la reestenosi, que és un procés complex en el qual, en resposta al dany produït per l’ACTP, es produeix un remodelat vascular caracteritzat per la proliferació de CMLV i la producció de components de la matriu extracel·lular. Aquesta resposta comporta l'obstrucció de la llum del vas, comprometent de nou la irrigació del múscul cardíac. Es tracta d'un problema significatiu, tant des del punt de vista clínic com econòmic, que encara presenta una incidència elevada, tot i els avenços en el desenvolupament de stents alliberadors i de fàrmacs antiproliferatius. Per tant, és fonamental l'estudi d'aquest procés per identificar noves estratègies que previnguin l’aparició de la reestenosi i limitin el seu desenvolupament.