Investigadors de Sant Pau han publicat recentment a l’Annals of Neurology un estudi que demostra que la presència de depressió en els pacients amb Parkinson és un factor de risc en l’aparició d’addiccions conductuals. El treball ha estat liderat pel Dr. Jaume Kulisevsky, cap del Grup de malaltia del Parkinson i Trastorns del moviment de l’IIB Sant Pau i cap de la Unitat de trastorns del moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, i el Dr. Juan Marín Lahoz dels mateix grup i unitat.

La malaltia de Parkinson és coneguda principalment per les tremolors i les dificultats de mobilitat que genera. Molts pacients als que el tractament els hi permet tenir una mobilitat normal, presenten addiccions conductuals com són la ludopatia, la hipersexualitat o les compres compulsives. Las conseqüències d’aquests trastorns poden ser devastadores per als pacients i les seves famílies. Per aquest motiu, els investigadors estan treballant per identificar als pacients amb risc de patir addiccions conductuals amb l’objectiu de realitzar tractaments personalitzats que permetin disminuir el risc.

La depressió és un trastorn molt freqüent en la malaltia de Parkinson que pot arribar a afectar fins el 40% dels pacients en algun moment. Amb freqüència apareix alguns anys abans del diagnòstic de la malaltia. En els últims anys alguns estudis han mostrat com els símptomes de depressió eren més freqüents en pacients amb addiccions conductuals que en aquells que no les tenien. Tot i això, es desconeixia si la depressió era a conseqüència de patir les addiccions o si podia ser un precursor de les addiccions.  “El que volíem confirmar és que la depressió juga un paper en l’aparició d’addiccions conductuals en la malaltia de Parkinson, vam mostrar com la depressió precedeix fins a 5 anys l’aparició d’addiccions i que el risc depèn d’altres factors, com l’edat o els principals gens associats a la malaltia del Parkinson”, explica el Dr. Kulisevsky.

“Existien alguns marcadors de risc d’addiccions conductuals, però la seva aplicació requeria tècniques complexes com l’anàlisi de múltiples gens, pel que fins ara no han suposat cap canvi en el tractament de la malaltia de Parkinson,  però la presència de depressió és un factor de risc molt fàcilment identificable en una visita convencional el que permet personalitzar el tractament per obtenir la màxima qualitat de vida de cada pacient”, afegeix el Dr. Marín.

L’estudi s’ha realitzat en el marc de l’estudi PPMI (Parkinson’s Progression Markers Initiative) promogut per la Fundación Michael J. Fox Foundation para el estudio del Parkinson. Aquest estudi fa un seguiment de prop de 1.500 persones en tot el món per entendre i guarir la malaltia de Parkinson.

Aquest projecte s’ha finançat amb ajudes de la Fundació La Marató de TV3, el Fondo de Investigación en Salud i el CIBER de enfermedades neurodegenerativas de l’Instituto de Salud Carlos III.

Article de referència