El Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau és un dels pocs centres a Espanya amb un protocol que ofereix la possibilitat d’un part vaginal a dones que ja han passat per dues cesàries prèvies. Una possibilitat que és factible en el 70% dels casos. Sempre amb un estudi previ i reunint una sèrie de requisits. A banda de poder donar aquesta opció a les pacients, hi ha altres avantatges: s’evita la cirurgia, l’hospitalització és més curta, la recuperació de la mare i del nadó és molt més ràpida i s’eviten possibles complicacions a futures gestacions.

Fins fa uns anys es creia que el risc de complicacions en un part vaginal era molt més alt en dones que ja havien tingut dos parts per cesària. “Específicament de ruptura uterina, perquè l’úter ja tenia dues cicatrius”, explica la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia. “Però avui, segons l’evidència científica, el risc d’intentar un part vaginal és molt similar amb una o amb dues cesàries prèvies. De fet, el risc de ruptura uterina se situa entre l’1% i el 3%. I, a nivell de salut de la dona, sempre és més favorable un part vaginal que una cesària”.  

Amb el nou protocol de Sant Pau, cada cas s’estudia individualment i només cal tenir en compte una sèrie de condicions. La primera, que la dona realment vulgui un part vaginal. També que les dues cesàries anteriors estiguessin causades més per problemes fetals que materns, com per exemple, el fet de venir el nadó en una mala posició o el per risc de patiment fetal. Un dels altres requisits és que l’úter estigui bé, això es pot avaluar amb una ecografia: “si el gruix de la paret del úter a la zona de les cicatrius anteriors és normal entre les setmanes 35 i 37 de l’embaràs”, segons la Dra. Llurba. “També és recomanable que entre la darrera cesària i el nou part hagin passat almenys 18 mesos”.

La Mònica és una pacient que reunia tots els requisits i que ja havia tingut dos parts per cesària. Ella explica que “sempre et queda clavada l’espina del part vaginal i la meva experiència amb les cesàries no va ser gaire positiva, no només per dolor físic i pel temps que vaig estar a l’hospital, sinó també emocionalment. Em va crear angoixa, perquè la meva expectativa era poder parir naturalment”.

Per al tercer fill, ella i el seu marit Joan volien saber si hi havia altres opcions. “En els dos primers parts se’ns va donar tot fet, no vàrem poder decidir. Però aquest cop volíem que algú ens podés valorar, que ens expliqués els riscos i, almenys, tenir l’oportunitat de fer un part vaginal. I vam trobar que l’Hospital de Sant Pau tenia aquest protocol. Des del primer moment ens ho van explicar tot amb molt detall i al final van veure que complia els requisits per a un part vaginal. A més, la recuperació no té res a veure: quatre hores després del part em dutxava i al cap de 36 hores ja marxàvem cap a casa”. 

Com ella, ara moltes altres mares que ja hagin tingut dues cesàries prèvies podran intentar un part vaginal gràcies a aquest protocol.