Sant Pau ha participat en un estudi per desenvolupar un algoritme que permet identificar de forma fàcil i precoç aquells pacients que poden ser extubats. D’aquesta manera, es pot reduir la durada de la ventilació mecànica i evitar possibles morbiditats i mortalitats associades. Els resultats de l’estudi: Proportional Assist Ventilation for Minimizing the Duration Of VM (PROMIZING), s’han publicat recentment a la revista científica Critical Care. Actualment no existeix cap consens en aquest sentit, tret que la millor pràctica recomanada és retirar quant abans possible la ventilació mecànica als pacients. 

El procés d’alliberament de la ventilació mecànica és complex i requereix un abordatge sistemàtic. El risc de fallada respiratòria després de l’extubació (en un 15-20% dels casos) s’associa a una alta mortalitat i, per aquest motiu, els professionals sovint tendeixen a subestimar la capacitat dels pacients per poder respirar sense assistència, amb el conseqüent risc d’extubació tardana i l’exposició dels pacients a complicacions i incomoditats innecessaris.

Malgrat que la millor pràctica recomanada és retirar quant abans la ventilació mecànica, manquen uns criteris objectius per decidir quan un pacient està preparat per ser extubat. Sant Pau ha creat una aproximació estandarditzada, un algoritme, per identificar quan el pacient està realment llest per passar de la fase aguda (d’insuficiència respiratòria aguda) a la fase de recuperació (amb suport parcial) i després a la fase d’alliberament de la ventilació mecànica.

Aquest algoritme s’ha creat a partir d’un estudi en curs observacional, multicèntric i retrospectiu on hi han participat un total de 374 pacients, del setembre del 2016 al febrer del 2020, amb una edat mitjana de 63 anys i on un 65% dels pacients eren homes. Inclou cinc passes: criteris d’inscripció, ventilació amb pressió de suport (PSV), criteris d’alliberament, pressió positiva continuada en la via aèria (CPAP), i respiració espontània. 

Les principals conclusions de l’estudi són que l’algoritme és útil per identificar els pacients que estan llestos per ser separats del ventilador i que va identificar una sorprenent proporció dels pacients estudiats -un 25%, per a qui els professionals havien predit un perllongament de la ventilació superior a les 24 hores- per a la fase d’alliberament. Només un 8% dels pacients va requerir reintubació, i aquest baix percentatge confirma que l’algoritme és segur. 

L’algoritme podria escurçar la durada de la ventilació mecànica perquè es van utilitzar criteris pragmàtics per passar de la fase de recuperació a la fase d’alliberament. A més, defineix i separa les diferents fases de la ventilació mecànica (aguda, recuperació, alliberament) i proposa criteris per identificar els pacients de cada fase. D’aquesta manera, degut a la manca d’una guia clara pel que fa a la fase de recuperació i de criteris objectius per decidir si un pacient està preparat per a l’extubació, l’algoritme podria afegir millores substancials a les actuals recomanacions. 

Podeu llegir l’article complert aquí.