El Grup de Neurobiologia de les Demències i el Grup de Genètica en malalties neurodegeneratives de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Sant Pau (IIB Sant Pau), juntament amb la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, validen una tècnica per a la detecció precoç de l’Alzheimer. L’estudi liderat pels investigadors de Sant Pau que valida internacionalment la nova tècnica, es titula “Agreement of Amyloid PET and CSF Biomarkers for Alzheimer‘s disease on Lumipulse” i ha estat publicat recentment a la revista Annals of Clinical and Translational Neurology.

Detecció precoç de l’Alzheimer mitjançant biomarcadors

En ocasions, el diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer pot resultar complicat, ja sigui perquè els símptomes són poc específics o per ser molt incipients. En els últims anys, la comunitat científica ha fet un gran esforç per desenvolupar biomarcadors de la malaltia, és a dir, tècniques d’anàlisis bioquímiques i de neuroimatge que facilitin el diagnòstic primerenc en aquests casos. La recerca de biomarcadors i l’estudi de la seva utilitat clínica per a la detecció precoç de la malaltia ha estat una de les línies d’investigació prioritàries dels investigadors de Sant Pau en els últims deu anys.

Com s’ha fet l’estudi

L’estudi va comptar amb la participació de prop de 100 pacients i voluntaris de l’estudi SPIN (https://santpaumemoryunit.com/ca/linies-recerca/cohort-spin/) als quals es va realitzar una punció lumbar per a l’obtenció de líquid cefaloraquidi. Aquests mateixos participants es van fer una prova d’imatge cerebral (PET) per visualitzar la presència o absència de dipòsits d’amiloide cerebral. En l’estudi es van comparar els valors de quatre biomarcadors en el líquid analitzats mitjançant una tècnica automatitzada amb les imatges de PET amiloide per a cada participant.

Resultats principals

La comparació entre líquid cefaloraquidi i PET amiloide va permetre establir els nivells d’aquestes quatre proteïnes (o “punts de tall”) en el líquid cefaloraquidi que millor detectaven la presència o absència de dipòsits d’amiloide cerebral. La combinació de dues proteïnes, Aß42 i Aß40, permetia discriminar millor la presència / absència d’amiloide cerebral que Aß42 de manera aïllada. A més, en aquest estudi els investigadors de Sant Pau han col·laborat amb la companyia que desenvolupa els reactius per trobar els valors normals d’aquestes proteïnes en persones sanes, igual que es va fer amb el colesterol o la glucosa en el passat. Aquest pas és fonamental per definir-ne els valors de normalitat.

Rellevància de l’estudi

Fins ara l’anàlisi de marcadors d’Alzheimer en líquid cefaloraquidi es feia mitjançant tècniques manuals (ELISA), cosa que implicava una gran variabilitat entre anàlisi i dificultava la seva implementació en la pràctica clínica. Recentment s’han desenvolupat tècniques automatitzades d’anàlisi, molt més reproduïbles i consistents per a la seva utilització com a eina diagnòstica. El present estudi permet establir punts de tall òptims a la nostra població utilitzant una tècnica automatitzada (Lumipulse).

La validació portada a terme en aquest estudi ha permès que des de principis d’any l’anàlisi de líquid cefaloraquidi per a la detecció precoç de la malaltia d’Alzheimer s’hagi estès des de l’àmbit de la investigació al seu ús en la rutina assistencial a l’Hospital de Sant Pau. Es tracta del primer hospital que implementa aquesta tècnica automatitzada en la seva rutina assistencial. Aquestes anàlisis permeten confirmar o descartar el diagnòstic de malaltia d’Alzheimer en pacients amb símptomes molt lleus o poc específics de la malaltia.

Consideracions

Tot i que les anàlisis mitjançant tècniques automatitzades són molt més consistents, hi ha encara certes limitacions que fan que les determinacions puguin variar entre diferents centres. Per això, l’aplicació dels punts de tall detallats en aquest estudi s’ha de fer de manera cautelosa en altres centres on les condicions d’extracció, processament i emmagatzematge de les mostres difereixin de les aplicades en el nostre estudi.

Article de referència:

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/acn3.50873