L’Hospital de Sant Pau, com cada darrer diumenge de gener i com a centre de referència des de fa més de dues dècades en l’abordatge d’aquesta malaltia, s’adhereix al Dia Mundial de la Lepra, una patologia que en el nostre entorn és molt poc freqüent -la majoria dels casos són importats-però que cal tenir present “per fer un diagnòstic i tractament precoços i, així, evitar possibles contagis i seqüeles, sobretot de tipus neurològic”, segons la Dra. Esther Roé, metgessa adjunta del Servei de Dermatologia de Sant Pau i especialista en lepra. Afegeix que també “cal eliminar estigmes al voltant d’una malaltia que és poc contagiosa i que compta amb un tractament molt efectiu. 

La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen, és una patologia infecciosa crònica però curable que afecta principalment la pell i el sistema nerviós perifèric. Està causada per un bacil intracel·lular anomenat Mycobacterium leprae que es transmet de persona a persona a través de les gotetes que expulsem per la boca o el nas -el període d’incubació pot durar mesos i fins i tot vint anys fins a l’aparició dels símptomes.

Segons la Dra. Roé, el risc de contagi “és molt baix i requereix un contacte molt estret perquè el bacil causant té molt poca virulència. Un cop tractats, des de la primera dosi, els pacients ja no són contagiosos”. Afegeix que “sí cal estudiar sempre els contactes més estrets, les persones que conviuen amb el pacient, per descartar contagis”. Actualment, Sant Pau està atenent quatre pacients amb lepra, dos d’ells que just han finalitzat el tractament, i dos més que encara estan en rebent tractament, i és el procés que s’ha seguit.

El diagnòstic és principalment clínic i basat en tres signes que l’OMS va proposar l’any 1997 (havent-ne de complir 1 o més): lesions a la pell amb pèrdua de sensibilitat, engruiximent dels nervis perifèrics i/o bacil·loscòpia positiva. Aquí, Sant Pau, com a centre de referència nacional, destaca pel diagnòstic mitjançant PCR, una prova altament sensible i específica, que duu a terme  el Servei de Microbiologia, que molt pocs hospitals fan per a la lepra i que permet detectar els bacils d’una manera més fiable, “ja que en ocasions no apareixen en la biòpsia. A banda d’això, també disposem d’una PCR que ens permet detectar resistències farmacològiques al tractament farmacològic”.

Un altre tret diferencial de l’Hospital és que disposa d’una Unitat Infermera especialitzada en realitzar les bacil·loscòpies, unes proves que aporten l’índex bacteriològic (el nombre de bacteris que hi ha en la mostra analitzada) i l’índex morfològic (el percentatge de bacils que són viables), i que són molt útils a l’hora de fer un seguiment d’evolució de la malaltia en els pacients.

La lepra afecta sobretot la pell i el sistema nerviós perifèric. En aquest darrer cas, es manifesta amb l’anestèsia de les lesions cutànies, l’engruiximent dels nervis perifèrics (cubital, radial, ciàtic, facial...) que augmenten la seva mida i consistència, i alteracions neurològiques sensitives (primer sensibilitat superficial i després profunda, sobretot en mans i peus). La morbiditat i discapacitat associada a la lepra és secundària, precisament, als danys en els nervis perifèrics, per aquest motiu, els experts insisteixen en el diagnòstic i tractament precoços. “Aquestes lesions poden passar a ser motores, i fins i tot deixar paràlisi en garra i deformitats permanents”, explica la Dra. Roé. Avui, el tractament per a la lepra és molt efectiu: el 2018 l’OMS va recomanar el tractament amb tres fàrmacs: la rifampicina, la dapsona i la clofacimina. 

Dos tipus de lepra: la lepromatosa i la tuberculoide

En la lepra tuberculoide hi ha poques plaques a la pell, ben delimitades i distribuïdes de forma asimètrica, de tipus anestèsic (és a dir, amb pèrdua de sensibilitat superficial: tèrmica, dolorosa i tàctil). El pacient té una bona resposta immunitària cel·lular contra el bacil i el tractament consisteix en la combinació de dos fàrmacs durant un període de sis mesos.

Per altra banda, en la lepra lepromatosa hi ha lesions més nombroses i distribuïdes de forma simètrica. Aquests pacients no tenen una bona resposta cel·lular al bacil i el tractament consisteix en la combinació de tres fàrmacs durant almenys un any.