batv
El 18 de novembre és el Dia Internacional del Supervivent a la mort per suïcidi. Sant Pau és pioner en l’atenció al dol d’aquelles persones que pateixen l’impacte de la pèrdua d’un familiar o ésser estimat per mor per suïcidi. El Servei de Psiquiatria compta, dins de la seva cartera de serveis, amb un programa de prevenció del suïcidi amb un dispositiu específic d’atenció al dol del supervivent. Aquest dispositiu treballa estretament amb l’Associació Després del Suïcidi Associació de Supervivents (DSAS) i junts estan portant a terme el projecte IDOLS, un estudi de la Fundació “la Caixa”- convocatòria Connecta, per avaluar el nivell d’efectivitat de les intervencions que s’estan fent en aquest àmbit des de fa 10 anys.
El programa d’atenció al supervivent va començar a funcionar a Sant Pau, de la mà de l’associació DSAS, el 2012, per atendre a aquelles persones que pateixen pèrdues de familiars o de persones estimades per mort per suïcidi, que estan en procés de dol per una pèrdua recent, o bé que han sofert aquesta pèrdua fa molt temps, però és ara quan busquen ajuda professional. “Són persones que estan en un moment de molta vulnerabilitat i que, per tant, necessiten un abordatge per les dues bandes: psiquiàtrica i psicològica. Sempre a tots els pacients, tant la Thais Tiana què és la psicòloga, com jo, els hi fem una primera visita i, normalment, tant un com l’altre fem un seguiment dels pacients. Jo com a psiquiatre, em centro més a detectar si hi ha signes per exemple d’ansietat, patiment i, fins i tot, en el cas de dols complicats, en trobar si hi ha signes depressius importants, diagnosticar i veure si necessiten algun tractament específic. Òbviament, el que fem és acompanyar-los en tot el procés, perquè la majoria dels pacients no necessiten tractament, l’únic que els hi cal és un suport professional”, comenta el Dr. Víctor Serrano, psiquiatre del Programa de Prevenció del Suïcidi i de l’atenció al Supervivent, del Servei de Psiquiatria de Sant Pau.
Des de Sant Pau s’ofereix un seguiment llarg que pot durar un any o dos amb suport psiquiàtric i psicològic. “Tot i que cada dol és profundament individual, hi ha uns denominadors comuns que presenten els supervivents d’una mort per suïcidi: molta culpa, molta vergonya, sensació d’estigma, és una mort molt estigmatitzada, i relacionada amb la culpa, relacionada amb la tristesa... amb una gran incidència en el seu dia a dia, en la seva forma de pensar, sentir i actuar... què podria haver fet?, i si... i si... hi ha molta ruminació i molta pregunta autocrítica i, en definitiva, molt patiment en aquest sentit”, explica Thais Tiana, psicòloga del Programa de Prevenció del Suïcidi i de l’atenció al Supervivent, del Servei de Psiquiatria de Sant Pau.
Al programa d’atenció al supervivent els pacients poden arribar des de qualsevol punt de la xarxa de salut de tota Catalunya. “Som l’únic dispositiu que atenem aquest tipus de necessitats pel supervivent. Rebem les persones derivades d’altres proveïdors de salut (atenció primària o especialitzada), també poden adreçar-se a nosaltres directament o venir derivats de l’associació DSAS. Som un centre pioner en aquesta intervenció, una tasca que fem de la mà de les associacions, que fan una feina enorme en aquest context. Totes les persones que formen part de l’associació són supervivents. Això els hi dona una visió en primera persona, que difícilment cap professional, cap especialista la té. Fer aquesta intervenció coordinada és essencial, qualsevol proposta per a qualsevol plantejament que vingui unilateralment, des de Salut, sense comptar amb membres del tercer sector, potser quedaria coix”, afirma el Dr. Narcís Cardoner, director del Servei de Psiquiatria de Sant Pau.
Una associació lligada a Sant Pau des dels seus inicis
Sant Pau va iniciar, el 2006, un pla pilot de detecció i prevenció del suïcidi en el qual participaven diferents agents. Alguns familiars de persones que van morir per suïcidi van coincidir a Sant Pau i van decidir crear l’Associació DSAS amb l’objectiu de donar suport per afrontar el dol després d’una mort propera per suïcidi, basant el seu treball en altres models europeus i americans que tenen resultats satisfactoris en casos similars, oferint un entorn facilitador perquè les persones puguin expressar el seu dolor, facilitant un espai de confiança i respecte per acompanyar als supervivents al suïcidi en el seu procés, un lloc on poden intercanviar experiències per superar millor la seva situació.
“És important la col·laboració que fem amb DSAS en el sentit que molts casos es resolen en les intervencions que desenvolupa l’associació. I que en casos més complexos quan hi ha un agreujament amb repercussió clínica significativa, aleshores els rebem nosaltres” explica el Dr. Cardoner.
“Derivem a l’Hospital de Sant Pau quan detectem que aquella persona supervivent pot tenir o té més factors de risc, això vol dir, per exemple, més solitud en el seu procés de dol, algun trastorn comòrbid com ansietat o depressió, que presenti trets de personalitat que poden dificultar el seu procés, o bé que en la seva biografia, en la seva història, els processos de dol no estan ben gestionats. És a dir, és una persona que necessita un suport emocional per fer aquest procés d’acomiadament”, confirma Cecília Borràs, fundadora i presidenta de DSAS.
Trobada de Supervivents. Llums per al record
Amb motiu del Dia Internacional del Supervivent a la mort per suïcidi, precisament des de DSAS organitzen el pròxim 18 de novembre de 10 a 13 hores, al Recinte Modernista de Sant Pau, la “Trobada de Supervivents. Llums per al record”. Podeu fer la prescripció a www.despresdelsuicidi.org
L’avaluació d’intervencions de prevenció del dol per a supervivents de suïcidi: IDOLS
Actualment tant Sant Pau, a través del seu Institut de Recerca, com DSAS participen en un projecte de la Fundació “la Caixa”, dins de la convocatòria Conecta, per a “L’avaluació d’intervencions de prevenció del dol per a supervivents de suïcidi: IDOLS” . És un projecte dirigit a col·laboracions entre instituts de recerca i membres del tercer sector, per avaluar i dissenyar una intervenció en salut mental. Amb aquesta iniciativa es vol validar amb proves empíriques que la feina conjunta de l’Hospital amb l’associació en l’acompanyament i suport als supervivents de mort per suïcidi està reportant els beneficis que se’ls hi vol oferir als usuaris que reben aquesta atenció.
“El projecte finançat va començar aquest setembre, són dos anys, en els quals poder treballar amb l’associació serà fantàstic, estic segur que serà una experiència molt enriquidora a l’hora que necessària. Mirem de validar allò que portem més deu anys fent, per avaluar aquest grups i fer una anàlisi tan qualitativa com quantitativa, i podrem treure aprenentatges més sòlids de tot això. S’està parlant constantment de tenir en ment la perspectiva de l’usuari, i hem de deixar de fer i dissenyar programes i intervencions unidireccionalment, sense que les associacions estiguin no només implicades, sinó que estiguin identificades i formin part activa del que fem”, clou el Dr. Cardoner.
