batv
La incorporació d’aquesta tècnica en el procés diagnòstic podria reduir significativament la necessitat de proves addicionals, disminuint en un 80% la quantitat de proves requerides per tal de confirmar el diagnòstic de la malaltia.
La detecció de la proteïna TAU fosforilada 217 (p-tau217) en plasma ha mostrat una alta precisió per identificar acumulacions patològiques de les proteïnes beta amiloide i TAU, de forma comparable a la detecció de biomarcadors tradicionals en líquid cefalorraquidi, segons els resultats d’un estudi que acaba de publicar la revista JAMA Neurology, en què han participat investigadors de l’Àrea de Recerca en Malalties neurològiques, neurociència i salut mental de l’Institut de Recerca Sant Pau, que lidera el Dr. Juan Fortea, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia del mateix hospital. Aquests resultats obren la porta a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer amb una prova de sang.
Fa uns anys l’única possibilitat de diagnosticar aquesta malaltia neurodegenerativa era fer un estudi post mortem de mostres del cervell. Després, es van trobar biomarcadors eficaços que permeten identificar-la en líquid cefalorraquidi i ara la recerca està orientada a trobar biomarcadors en sang que permetin fer el diagnòstic de forma menys invasiva, segons explica el Dr. Daniel Alcolea, investigador del Grup de Neurobiologia de les demències a l’Institut de Recerca Sant Pau i responsable de la plataforma de biomarcadors de la Unitat de Memòria del mateix hospital.
Els investigadors van analitzar dades de tres cohorts observacionals: la Translational Biomarkers in Aging and Dementia (TRIAD), de Canadà; la Wisconsin Registry for Alzheimer’s Prevention (WRAP), d’Estats Units, i la Sant Pau Initiative on Neurodegeneration (SPIN), de Barcelona. L'estudi va involucrar mostres d’un total de 786 participants amb una mitjana d'edat de 66,3 anys que es van analitzar a Suècia i va revelar una excel·lent precisió del voltant del 95% per detectar la presència tant de la malaltia d’Alzheimer.
Els resultats mostren que el biomarcador p-tau217 ofereix una precisió comparable als biomarcadors en el líquid cefalorraquidi i va demostrar ser particularment efectiva en la detecció de canvis longitudinals, fins i tot en etapes preclíniques de la malaltia.
Un aspecte destacat d'aquesta tècnica, a més, és la seva capacitat per reduir significativament la necessitat de confirmacions addicionals, disminuint en un 80% la quantitat de proves requerides per tal de confirmar el diagnòstic de la malaltia.
El Dr. Alcolea, explica que “aquest biomarcador ha mostrat un rendiment molt alt per detectar l’Alzheimer en sang, amb una precisió d’entre el 90 i el 95%. De tots els biomarcadors que s’estan estudiant actualment per diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, aquest és el que ha donat millors resultats”.
Aquest descobriment pot obrir noves portes en la recerca i el tractament de la malaltia d’Alzheimer, oferint una eina accessible i fiable per a la comunitat mèdica i els/les pacients. El Dr. Alberto Lleó, investigador del Grup de Neurobiologia de les demències a l’Institut de Recerca Sant Pau i director del Servei de Neurologia del mateix hospital explica que “aquest avenç és especialment significatiu, ja que els biomarcadors sanguinis podrien oferir una alternativa més accessible i menys invasiva per al diagnòstic precoç i seguiment de la malaltia d’Alheimer. A més, la implementació d'aquest tipus de prova podria millorar significativament l'avaluació clínica i el reclutament d'assaigs clínics, així com facilitar la gestió dels pacients i proporcionar accés oportú a teràpies modificadores de la malaltia”.