Aplicacions mèdiques en general

Quines són les principals aplicacions de les radiacions en medicina?

Són moltes, des del diagnòstic per imatge fins el tractament de patologies oncològiques. El radiodiagnòstic, la medicina nuclear i l’oncologia radioteràpica utilitzen les radiacions pels seus procediments.

S'ha de distingir entre radiacions ionitzants (raigs X, fonts radioactives) i radiacions no-ionitzants (ultrasons, camps magnètics). Les primeres tenen la capacitat d'ionitzar els àtoms que conformen la matèria i modificar l'ADN. Existeix evidència científica sobre la seva capacitat d'incrementar la probabilitat que es produeixin efectes nocius. Tanmateix, la seva utilització en l'àmbit mèdic es manté en valors tan baixos d'exposició que, encara que no es puguin descartar efectes carcinògens o genètics, aquests queden reduïts a una mera possibilitat teòrica, ja que, fins ara, no existeix evidència pràctica basada en estudis humans que aquests efectes s'hagin produït.

En el cas dels ultrasons (ecografia) i els camps magnètics (ressonància magnètica), el coneixement científic actual no permet assegurar ni quantificar la possible aparició d'efectes nocius.

Usos diagnòstics:

• Aparells de raigs X (fixes, mòbils, arcs de quiròfan, tomografia computeritzada, mamografia).                                             
• Substàncies radioactives utilitzades en medicina nuclear "in vivo".
• Substàncies radioactives utilitzades al laboratori "in vitro".

Usos terapèutics:

• Teleteràpia, mitjançant la utilització d’acceleradors lineals d’electrons que han substituït a les màquines de telecobaltoteràpia (fora d’ús), utilitzades pel tractament del càncer i altres malalties.
•  Braquiteràpia, mitjançant la inserció de fonts radiactives encapsulades que s’inserten  a l’interior del pacient oncològic durant un període de temps prolongat (des d’unes hores fins a implants permanents), o durant varies sessions de curta durada (braquiteràpia d’alta taxa de dosis).                                             
• Teràpia metabòlica, administrant substàncies radioctives als pacients.

Font: SEPR
 

Quins són els principis de protecció radiològica en les exposicions mèdiques?

El primer principi de protecció radiològica aplicable a les exposicions mèdiques és la justificació del procediment, que deu realitzar-la el metge que la prescriu o el metge especialista, basant-se en el risc/benefici pel pacient. Per tant, no hi ha límit en el número de proves per un pacient, però deu extremar-se la justificació si amb proves anteriors es disposa ja de prou informació pel diagnòstic.

A més es deu optimitzar la dosi de radiació per a que sigui la mínima compatible amb una imatge apta pel diagnòstic, o en el cas de la teràpia amb l’objectiu del procediment. Els especialistes en Radiofísica són els responsables de la dosimetria (estimació, mesura o càlcul de les dosis), i de col·laborar en els processos d’optimització de la dosi.

No hi ha límit de dosi per a les exposicions mèdiques. En el cas de les proves de radiodiagnòstic, sí que existeixen valors de dosi de referència, o d’activitat administrada en medicina nuclear, que ens serveixen per a comprovar si els procediments s’estan realitzant, en general, de forma adequada, però no són límits aplicables a una exploració individual d’un pacient.

Font: SEPR

Quina és la magnitud de dosi de radiació més habitual?

La dosi de radiació, o simplement dosi, es descriu sovint utilitzant la magnitud dosi efectiva, expressada en milisiervert (mSv). La dosi efectiva representa aquella dosi que, rebuda cos a cos sencer, donaria el mateix risc de càncer que el produït per les dosis impartides als diferents òrgans existents en una part determinada del cos.

La dosi efectiva ofereix una forma de comparar aproximadament el risc entre diferents procediments que utilitzen les radiacions.

Font: IAEA

Radiologia

Què són els raigs X?

Els raigs X són una forma de radiació, com la llum visible, però tenen una elevada capacitat de penetració que els hi permet travessar el cos humà.  Utilitzant els equips i tècniques adients, els raigs X poden ser detectats i produir imatges de les estructures internes del cos, per a diagnosticar malalties o altres problemes.

Font: IAEA

Hi ha un límit per a la radiació que puc rebre en un examen de raigs X?

No. Per a no restringir els beneficis dels raigs X, que són en generals majors que el risc degut a radiació, cap organització internacional ha establert un límit per a la dosi al pacient. Es considera que el risc associat a la radiació es acceptable en els exàmens mèdics justificats. El metge prescriptor i el radiòleg són els responsables d’assegurar que el benefici que es deriva per la salut del pacient és superior al risc de radiació.

Font: IAEA

Quins valors de dosi de radiació ionitzant es rep degut a les exploracions amb raigs X?

El més important és que la prova estigui degudament justificada pel metge que la prescriu, i que la dosi sigui la mínima compatible amb una imatge que permeti diagnosticar la malaltia.

En funció del tipus d'exploració o prova radiològica que s’hagi de realitzar, podrà variar la dosi de radiació rebuda. A la taula següent s'indiquen valors estimats de dosi de radiació:
 

Font: IAEA

Radiologia: Mamografia

Quina dosi de radiació es rep en una mamografia?

Una exploració mamogràfica típica, consistent en 2 o 3 projeccions de cada mama (en total 4 o 6 mamografies), imparteix una dosi en el teixit glandular d'entre 2 i 12 mGy aproximadament. En aquest cas, la dosi (en mGy) indica l'energia dels raigs X absorbida en un teixit específic. A la mama, el teixit glandular és el més sensible a la radiació i, per tant, se sol calcular la dosi glandular mitjana (DGM) en cada mama. Les pacients amb mames de grandària inferior a la mitjana solen rebre una DGM més baixa. Per contra les dosis seran més altes a les pacients amb mames de major grandària. Qualsevol imatge addicional que pugui ser necessària incrementarà la dosi a la pacient.

Font: SEPR

Quin és el risc de patir efectes radioinduïts per la realització d'una mamografia?

No hi ha cap evidència científica que hagi demostrat que amb les dosis de radiació actuals que es reben en mamografies diagnòstiques, particularment per sobre de l'edat de 40 anys, s'indueixi càncer de mama. No obstant això, com qualsevol altra prova diagnòstica que utilitza radiacions ionitzants, el risc potencial no es pot ignorar i sempre s'ha de valorar al costat del benefici que obtenim de la mateixa.

Font: SEPR
 

M’han de posar protector plomat de tiroides quan em fan una mamografia?

No. Durant la mamografia la glàndula tiroide no està exposada directament al feix de radiació. A més, la tècnica radiogràfica i el petit volum irradiat fan que la dosi de radiació dispersa que arriba a la glàndula tiroide sigui insignificant. De fet, en cas d'emprar una tècnica radiogràfica automàtica, si el protector de tiroide es trobés en la trajectòria del feix de radiació, la quantitat de radiació necessària per obtenir la imatge podria augmentar considerablement i ser contraproduent l'ús del protector, ja que impediria optimitzar l'exploració.

Font: SEPR
 

Radiologia: Tomografia computada (TC)

Què és la tomografia computada (TC)?

La TC produeix imatges de seccions o talls del cos utilitzant un equip de raigs X i computadors sofisticats.

Les exploracions de TC d'òrgans interns, os, teixit tou i vasos sanguinis ofereixen major visibilitat i més detalls que les exploracions convencionals de raigs X (com ara les radiografies). Les radiografies són representacions en dues dimensions d'objectes tridimensionals i la TC genera imatges en què es mostren les tres dimensions.

Mitjançant exploracions de TC els metges poden diagnosticar amb més facilitat malalties, com ara el càncer, malalties cardiovasculars, infeccioses, problemes traumatològics i del sistema múscul-esquelètic.

Font: SEPR
 

Són superiors les dosis associades a les exploracions de TC que en les exploracions convencionals?

En general, sí. La majoria d'exploracions de TC imparteixen dosi de radiació superiors a altres exploracions.

Les dosis efectives en les exploracions de TC poden variar entre 1 mSv i 20 mSv, que és aproximadament el mateix que rep una persona durant un temps d'entre un i vuit anys a partir de la radiació natural de fons (uns 2,4 mSv de mitjana cada any). O dit d'una manera més simple, una exploració de TC amb una dosi d'uns 10 mSv equival a 500 radiografies de tòrax, suposant una dosi de 0.02 mSv per cada radiografia de tòrax.

Font: SEPR

A partir de quantes exploracions de TC es considera que hi ha risc?

No es pot respondre a aquesta pregunta amb un nombre concret. D'entrada cal ressaltar que no s'estableixen límits pel que fa al nombre d'exploracions de TC al qual es pot sotmetre una persona, sempre que el metge consideri que l'exploració es justifica. D'altra banda, segons els models radiobiològics actualment acceptats, fins i tot la més petita quantitat de radiació comporta un risc molt petit de causar un càncer. Hi ha directrius i recomanacions ben establertes per ajudar els metges a decidir quina és l'exploració més adequada per a cada situació o cada malaltia. En essència, es tracta de mantenir l'exposició a la radiació tan baixa com sigui raonablement possible (principi ALARA) sense comprometre els beneficis per al pacient.

Font: SEPR
 

He de preocupar-me per la radiació si el meu fill ha de sotmetre a una TC?

Realment no, si l'exploració està justificada havent valorat els riscos i beneficis. Però cal respondre a aquesta qüestió aclarint amb el metge per què necessita el seu fill una exploració de TC i per què no pot realitzar-se un altre tipus d'examen com l'ecografia o la ressonància magnètica al seu lloc.

Font: SEPR
 

Hauria sol·licitar al meu metge una exploració de revisió preventiva de TC de cos sencer?

No. Actualment és molt escassa l'evidència que siguin beneficioses les exploracions de TC a cos sencer en persones que no presenten símptomes.

Font: SEPR
 

Radiologia: Intervencionisme

Què es denomina intervencionisme o procediment intervencionista en Radiologia?

De forma abreujada, la radiologia intervencionista es basa en la realització de procediments mínimament invasius guiats per imatges, resultant molt important en el diagnòstic de malalties i com a alternativa al tractament quirúrgic de moltes condicions mèdiques: patologies cardiovasculars, urològiques, neurològiques, biòpsies, etc.
 

Són molt altes les dosis de radiació associades als procediments intervencionistes?

La dosi de radiació que pot rebre un pacient en un procediment intervencionista dependrà de la patologia, de l'estat que aquest presenti i de la complexitat del procediment. Alguns procediments poden comportar temps d'irradiació llargs i, per tant, el pacient pot rebre dosis de radiació altes. De fet, en alguns casos, es poden observar efectes radioinduïts passat un temps després de la realització del procediment (setmanes o mesos). En aquest sentit, és important que, si després de ser sotmès a un procediment intervencionista, nota un envermelliment de la pell o lesions més greus a la zona que ha estat exposada a la radiació, ho notifiqui immediatament al seu metge perquè valori el grau de afectació i estableixi una pauta de seguiment i/o tractament.
 

Medicina Nuclear: Diagnòstic

Quina dosi i riscos tenen les proves de medicina nuclear en comparació amb les de radiodiagnòstic?

En la majoria dels exàmens de medicina nuclear amb finalitat diagnòstica la dosi de radiació és petita, similar a la de la majoria dels exàmens de raigs X.

Font: SEPR
 

Necessito prendre precaucions especials després d'un examen de medicina nuclear amb fins diagnòstics?

Després d'un examen de medicina nuclear amb fins diagnòstics mantindrà en el seu cos una petita quantitat d'isòtop radioactiu, que en general no suposa cap perill per a la població. Atès que les dosis són molt baixes, podrà vostè seguir realitzant les seves activitats quotidianes sense problemes.

Font: SEPR

Un pacient pot anar acompanyat d'un nen a una prova diagnòstica de medicina nuclear?

Les quantitats de material radioactiu que s'administren en proves diagnòstiques són prou baixes com per garantir que cap persona de l'entorn del pacient rebrà una dosi de radiació significativa. No obstant això, no s'hauria de portar a nens a les instal·lacions de medicina nuclear (incloent les dedicades a estudis de PET), ja que el nen no només estarà exposat a la radiació de la persona a la qual acompanya, sinó també a la de la resta de pacients.
 

Pot una dona embarassada acompanyar un familiar o un amic a qui se li va a fer una exploració de medicina nuclear?

No és recomanable. Tot i que la dosi de la radiació procedent del pacient explorat és bastant baixa, és aconsellable mantenir l'exposició del fetus tan baixa com sigui raonablement possible i s'ha de tenir en compte que hi haurà altres pacients als quals també s'haurà administrat material radioactiu. Aquesta recomanació és extensible a les instal·lacions en què es realitzen estudis PET.

Medicina Nuclear: Tomografia per emissió de positrons (PET)

Com de elevada és la dosi de radiació de la PET/TC en comparació amb les d'altres tipus d'examen?

Un examen de PET/TC té dos components, la imatge de PET i la de TC, que s'obtenen conjuntament. Els nivells d'exposició a la radiació a causa de la TC poden variar en un ampli marge, depenent del tipus d'exploració, de la zona del cos que s'examina i del propòsit de la prova.

En la seva forma més simple, la TC s'utilitza només per localitzar anatòmicament les anomalies que es detecten en la imatge de PET. La dosi de la TC en aquests casos sol ser baixa.

La dosi efectiva corresponent a la imatge de PET és baixa, i depèn de l'activitat del material radioactiu injectat (habitualment 18-FDG, 18-fluorodesoxiglucosa).

Font: SEPR

Es pot realitzar a un pacient un examen de TC, de raigs X o de MRI el mateix dia que una exploració de PET?

L'exploració de PET no afectarà la realització d'aquests altres exàmens. No obstant això, si el mateix pacient té diversos exàmens per imatge programats, s'ha de prestar especial atenció a evitar la duplicació innecessària dels mateixos, assegurant que tots els metges que atenguin aquest pacient coneguin totes les exploracions que li facin.

Font: SEPR
 

El risc per una exploració de PET és major en els nens que en els adults?

Sí. Els nens són més sensibles a la radiació que els adults. Això no obstant, si l'examen està justificat i es preveu que aporti beneficis significatius per al pacient, la relació benefici/risc serà alta. Una vegada que l'estudi està justificat, cal optimitzar la realització del mateix per tal de reduir la dosi al pacient sense comprometre la informació diagnòstica.

Font: SEPR

El pacient ha de restringir les seves activitats després d'una exploració de PET?

No. Encara que l'examen implica l'administració d'una substància radioactiva, que donarà lloc a l'exposició a la radiació de les persones al seu voltant, la quantitat de radiació que s'emet des del pacient després de l'exploració és petita. El pacient pot dur a terme totes les seves activitats habituals sense cap risc per als altres.

Font: SEPR
 

Medicina Nuclear: Teràpia

Quines són les mesures de seguretat per als pacients després d'un tractament amb material radioactiu?

Hi ha reglamentacions estrictes en la majoria dels països pel que fa al tractament de pacients amb material radioactiu. Aquestes inclouen l'adopció de precaucions especials per al personal i els visitants mentre aquests pacients estiguin a l'hospital. Quan els pacients reben l'alta de l'hospital o tornen a la feina se'ls lliura les precaucions a adoptar. El personal de l'hospital li donarà instruccions de seguretat completes, personalitzades en funció dels nivells de radiació al seu voltant, del grau de captació del material radioactiu i també del seu entorn familiar.

Font: SEPR
 

Quant de temps he d'esperar a quedar-me embarassada després d'un tractament amb iode radioactiu?

En el cas de dones, es recomana evitar l'embaràs durant l'any següent a un tractament amb iode radioactiu, tant perquè es produeixi l'eliminació total del material radioactiu (el que s'aconsegueix en uns quatre a sis mesos) com per tal de estabilitzar l'estat de la glàndula tiroide materna. Cal tenir en compte que, en alguns casos, pot ser necessari repetir el tractament, el que motiva la recomanació d'un temps prudencial d'un any.

En absència d'evidència sobre possibles efectes en el cas de tractament terapèutic d'homes amb iode radioactiu, es recomana, com a mesura de seguretat, que aquests posin els mitjans adequats per evitar un embaràs durant, almenys, els quatre mesos posteriors al tractament.

Font: SEPR
 

Embaràs i lactància

Puc sotmetrem a exàmens de raigs X estant embarassada?

En primer lloc, ha de tenir en compte que, si està embarassada o sospita que pot estar-ho i li programen una exploració amb raigs X, ha de indicar-ho abans a l'especialista.

Si el seu metge ha justificat l'exploració i no hi ha una altra prova sense radiacions ionitzants que aporti la mateixa informació diagnòstica, sí que pot realitzar-se l'examen amb raigs X.

Els casos més delicats són els d'exploracions que requereixen l'exposició directa del fetus al feix de radiació (exploracions de l'abdomen inferior). En exploracions de parts allunyades de l'àrea fetal, si aquestes es realitzen de forma adequada, el fetus no està exposat al feix directe de radiació i rebrà dosi de radiació dispersa molt reduïdes.

En exàmens mamogràfics, ja que la tècnica radiogràfica és de baixa energia i el volum a irradiar és petit, la radiació dispersa que arriba al fetus no és significativa.

Si s'està pensant en un tipus d'examen les dosis poden ser majors, com la TC de les zones abdominal i pèlvica, el metge podria estudiar la possibilitat de posposar l'examen, utilitzar un estudi alternatiu, tal com ultrasò, o si l'examen fos essencial per a la salut de la mare, adoptar mesures especials per mantenir la dosi al nen no nascut tan baixa com sigui possible.

Fonts: IAEA i SEPR

Puc alletar després d'un examen amb raigs X?

Sí. Els raigs X utilitzats en proves diagnòstiques no produeixen cap efecte sobre la llet materna i no cal interrompre la lactància. No obstant, si en l'examen radiològic li van a administrar alguna substància de contrast, haurà de consultar abans amb el seu especialista si hi ha incompatibilitats amb la lactància.
 

Puc sotmetrem a proves diagnòstiques de medicina nuclear estant embarassada?

En primer lloc, ha de tenir en compte que, si està embarassada o sospita que pot estar-ho i li programen una prova diagnòstica de medicina nuclear, ha de indicar-ho abans a l'especialista.

Si el seu metge ha justificat l'exploració i no hi ha una altra prova sense radiacions ionitzants que aporti la mateixa informació diagnòstica, sí que pot realitzar-se la prova de medicina nuclear. En general, les dosis rebudes per l'embrió o el fetus en aquest tipus d'exàmens són baixes.
 

Pot una pacient alletar després d'haver estat sotmesa a una exploració diagnòstica de medicina nuclear?

Dependrà del tipus de material radioactiu que se li administri, per tant, és molt important que li comuniqui al metge especialista que està alletant abans que se li faci la prova.

En funció del material radioactiu emprat, hi haurà proves diagnòstiques en què no serà necessari interrompre la lactància, però hi haurà altres en què s'hagi d'interrompre des d'unes hores fins a uns dies. Per exemple, en el cas de les exploracions PET, petites quantitats de la 18-FDG que s'administra a la pacient poden ser eliminades amb la llet materna. De ser necessària l'exploració, es recomana que la mare s'extregui la llet abans de l'examen per tal de poder alimentar el seu nadó després de l'exploració. Passades 24 hores no hi ha problemes per reprendre la lactància amb normalitat, segons totes les guies internacionals.

Font: SEPR

Puc sotmetre a un tractament amb iode radioactiu estant embarassada?

No. La quantitat de material radioactiu que s'administra en els tractaments amb iode radioactiu és elevada i, per tant, les dosis de radiació rebudes pel fetus serien molt altes.
 

Puc alletar després d'un tractament amb iode radioactiu?

No. Cal deixar d'alletar abans de començar el tractament amb iode radioactiu ja que hi ha risc de danyar la glàndula tiroide del nen provocant-li un hipotiroïdisme permanent i augmentant el seu risc de càncer de tiroide.

Font: SEPR