Què són les malalties cardíaques?

Les malalties cardiovasculars són aquelles que afecten les diferents estructures del cor i grans vasos, com són:

Vàlvules cardíaques (aòrtica, mitral, tricúspide i pulmonar): de vegades les vàlvules presenten cert grau d’obstrucció (estenosi) i d’altres són incompetents (insuficiència). En aquestes circumstàncies, pot ser necessari reparar-les o inclús canviar-les.

Artèries coronàries: són els vasos que irriguen el cor, aportant-li la sang oxigenada que necessita per a funcionar. Quan estan obstruïdes podem sentir dolor al pit (angina). Si el tractament mèdic no és suficient, es pot intentar “obrir” l’artèria afectada amb un stent (procediment realitzat en Cardiologia intervencionista), però altres vegades és precís operar per a dur a terme cirurgia de by-pass coronari.

L’aorta és el principal vas que surt del cor i distribueix  la sang a la resta de l’organisme. Algunes vegades l’aorta pot estar dilatada i és necessari canviar-la per evitar que es dilati més i hi hagi complicacions.

El pericardi és la membrana que envolta al cor. Certes  malalties inflamatòries o infeccioses poden provocar que el pericardi s’engruixeix, fet que impedeix que el cor s’ompli correctament. En aquests casos pot ser necessària la resecció parcial quirúrgica del pericardi.

Tumors cardíacs: són poc freqüents, i poden ser benignes i malignes. Poden ser asimptomàtics o presentar clínica d’insuficiència cardíaca o embòlies: ictus, infart de miocardi, etc. Quan es diagnostiquen és necessari ressecar-los.

Cirurgia congènita de l’adult: hi ha malalties congènites del cor que es diagnostiquen a l’edat adulta i precisen cirurgia per evitar el desenvolupament d’insuficiència cardíaca. També hi ha d’altres diagnosticades i intervingudes a la infància, però que poden presentar empitjorament o insuficiència cardíaca a l’edat adulta, i poden necessitar una nova cirurgia.

El metge m’ha dit que m’han d’operar del cor. Quin és el procés habitual?

Prèviament a qualsevol cirurgia es deu fer un estudi preoperatori complet, que sol incloure: ecocardiografia, coronariografia (estudi de les artèries coronàries), proves de funció respiratòria, anàlisi sanguínia complet i, de vegades, ecografia de troncs supraaòrtics (les arteries que portin la sang al cap).

Una vegada realitzat aquet estudi i després d’esser acceptat per a la cirurgia en sessió multidisciplinària, es programaran les visites per veure al cirurgià cardíac, al anestesiòleg, al infermer i al fisioterapeuta, que li explicaran el procés quirúrgic. En aquestes visites es firmaran els consentiments informats de la cirurgia, de transfusió (si el malalt accepta hemoderivats) i d’anestèsia.

M’han trucat per dir-me que la setmana vinent m’operen. Què he de fer?

L’ingrés té lloc habitualment el dia previ a la intervenció, on li faran les últimes proves: nou anàlisi sanguini i radiografia de tòrax. El personal sanitari li explicarà les mesures higièniques imprescindibles per a la cirurgia.

Porti necesser, bata i pijama per quan sigui ingressat a la Sala d’hospitalització.

Protocol d’administració de mupirocina:

El Staphilococcus aureus meticilin-resistent (SAMR) és un germen que pot estar present al nas de les persones, sense cap simptomatologia. Per evitar que aquest germen pugui produir una infecció després de la cirurgia, és important fer una “descolonització” del germen previ a la intervenció, que es fa aplicant una pomada antibiòtica de mupirocina al nas.

A la consulta externa preoperatòria, l’infermer li entrega instruccions del material i mètode d’aplicació tòpica nasal de la mupirocina.

Medicacions i cirurgia cardíaca:

Hi ha alguns medicaments que ha d’interrompre prèviament a la cirurgia cardíaca, com són els que afecten a la coagulació de la sang: Sintrom, Aldocumar, Clopidogrel, Xarelto... El temps de suspensió abans de la cirurgia varia segons el tipus de medicació.

Si vostè està prenent un d’aquets medicaments, comuniqui-ho en la visita preoperatòria i/o a la secretaria de cirurgia cardíaca quan li truqui per programar la cirurgia. En el cas del Sintrom i l’Aldocumar haurà de fer el canvi a heparina unes dies abans de la intervenció (veure fitxes de tractament antitrombòtic).

Alguns tractaments immunosupressors també han de suspendre’s abans de la cirurgia. Consulti al seu especialista.

Què passa després de la cirurgia?

Un cop operat ingressarà a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de Postoperats cardíacs /Unitat de Reanimació Postquirúrgica (RPQ). L’estada habitual a l’UCI/RPQ és de 2-3 dies. Posteriorment, el traslladaran a la Sala d’Hospitalització convencional (sala B3 o C2), on romandrà 4 o 5 dies més, per iniciar la mobilització i completar els controls postoperatoris immediats.

Ocasionalment, en el cas que necessités monitoratge intermedi entre l’UCI i la Sala, serà traslladat a Semicrítics fins que pugui passar a la Sala.

Em donen d’alta. I ara què?

Habitualment, un cop finalitzat el control postoperatori immediat, vostè anirà a casa 7-10 dies després de la cirurgia. De vegades, si encara necessita més dies per continuar cures postoperatòries, pot necessitar ser traslladat al seu hospital de referència.

D’altres, si la seva situació funcional o social ho precisa, pot traslladar-se a un centre sociosanitari, sempre amb la valoració favorable de la Unitat Funcional Interdisciplinària SocioSanitària (UFISS).

Signes d’alarma:

Un cop d’alta de l’hospital, ha de tenir en compte que ha de consultar a Urgències del Centre d’Atenció Primària o de l’hospital si presenta alguna de les següents situacions:

• Febre objectivada major a 37,8ºC.
• Problemes de la ferida quirúrgica: envermelliment, dolor, supuració, sagnat abundant.
• Palpitacions contínues o freqüència cardíaca major a 100 batecs per minut en repòs.
• Sudoració freda o mareigs constants, malgrat no perdre el coneixement.
• Símptomes de sensació de falta d’aire o dolor al pit.
• Mareigs amb pèrdua de coneixement.
• Turmells  o cames inflades que vagin en augment en passant els dies, associat amb un increment de pes de més d’1 Kg en 2-3 dies.